L’estàtua d’Ava Gardner encara mira al mar des de la vila vella de Tossa de Mar. La diva de Hollywood havia trepitjat la sorra de la platja gran l’any 1950, quan hi va arribar pel rodatge de la pel·lícula “Pandora i l’holandès errant”. Seguir els passos de la “comtessa descalça” ja és motiu suficient per visitar Tossa, però els atractius de la vila són innumerables.
Els romans van escollir aquest indret privilegiat de la Costa Brava per emplaçar “Turissa”: una badia natural on la Mediterrània s’endinsa suaument entre dos turons. Ben segur que la platja els hi devia recordar a la forma d’un amfiteatre, com precisament li va ocórrer a Marià Manent i Cisa en veure la platja des del mar: “Guanyem la punta, orsem, passada la muntanyola, i som davant la platja polida, en l’ample amfiteatre”. L’herència d’aquesta presència romana és la vil·la dels Ametllers, al nucli urbà.
La platja de Tossa, amb forma de mitja lluna, acull les barques blanques dels pescadors. El poeta Joan Maragall, fa més d’un segle, va escriure: “Després hi baixàrem a la dolça platja, i sentírem aquell harmoniós parlar dels pescadors que pertot hi fan sentir la “s” com ressò de l’etern fresseig de vents i ones que envolta la vida llur...”.
És l’únic exemple de població medieval fortificada que resta al litoral català
A l’edat mitjana, entre els segles XII i XIV, es va edificar el recinte emmurallat per protegir a la població de la pirateria. La Vila Vella és el que fa a Tossa tant singular, ja que n’és l’únic exemple de població medieval fortificada que resta al litoral català. Els seus carrers sinuosos abrigats per les muralles i les altes torres s’omplen de dia i de nit amb l’aroma del mar, el peix i el marisc. El pintor Jaume Vilallonga, en la seva joventut, va lluitar per preservar la Vila Vella, a més de ser un dels primers a valorar i donar a conèixer Tossa gràcies a les seves pintures. Va batejar Tossa de Mar com la "Babel de les Arts", nom que fa justícia a aquesta població mediterrània.