Al terme municipal de Santa Pau, a banda de la Fageda d'en Jordà, es troben Santa Margarida i el Croscat, dos volcans de la zona volcànica de la Garrotxa. Per tant, Santa Pau, pel seu entorn i els seus nuclis de població, és únic. El poble és una vila medieval, del que la primera menció que es conserva és del segle IX. L’any 878, Lluís II de França, dit el Tartamut, va confirmar al monestir de Banyoles que les propietats que havien estat de l’abat Rímila de Sant Julià del Mont situades a la vall de Santa Pau eren formades per Sant Vicenç del Sallent i el lloc de Riudeaza, amb la cel·la de Santa Maria.
El seu castell destaca per sobre les cases de pedra que l’envolten. Tot i ser l’element més visible de Santa Pau, el castell no apareix mencionat fins al segle X. En un document es conserva que el rei franc Radulf el va atorgar a Oliba, el senyor de Porqueres, de la família de Finestres. Va ser aquesta família la que, a mitjans del segle XII, va decidir establir el centre dels seus dominis a castell de Santa Pau. A més, van canviar el seu nom pel de Santapau
Com a curiositat, durant la Guerra Civil, el municipi va canviar de nom. A causa de la revolució que es va estendre per Catalunya a conseqüència del cop d’estat del juliol de 1936, moltes poblacions catalanes van canviar el seu nom per eliminar qualsevol referència a l’església, a ideologies conservadores, i reaccionàries. Així doncs, Santa Pau es va conèixer durant aquest període com Pau de Sert.
Història, naturalesa i gastronomia són el que caracteritzen un dels pobles amb més encant de la província de Girona.