Portbou, un poble fronterer i marcat per la tramuntana. Als confins orientals de la serra de l’Albera, al punt de trobada d’aquesta serralada amb el mar, s’estén el seu territori municipal. La seva proximitat amb França ha marcat la seva història i el seu desenvolupament.
Portbou i la seva gent són especials. "Ni agrícola, ni pescador, ni turístic, sorgit del progrés i creat a redós de l’estació del tren", escriu Maria Mercè Roca i Perich. I és que la situació de Portbou és excepcional. Sempre marcat per la força de les ratxes de tramuntana, la seva platja és recollida dins la petita badia que s’obre a les aigües mediterrànies.
El destí va voler que Portbou fos el lloc de descans etern de Walter Benjamin, qui va arribar a la població fugint de la barbàrie nazi.
La seva història despunta a finals del segle XIX, quan es va decidir construir l’estació de tren. De fet, fins a mitjans del mateix segle, s’hi comptaven menys de cinquanta habitants que vivien en dotze cases i sis cabanyes. Amb l’arribada del ferrocarril la seva fisonomia va patir un canvi de dalt a baix. Sempre lligat a la frontera, el destí va voler que Portbou fos el lloc de descans etern de Walter Benjamin, qui va arribar a la població fugint de la barbàrie nazi. El monument de Dani Karavan ret homenatge a aquest il·lustre pensador alemany, que va preferir la mort abans que tornar a la França ocupada. Portbou és present i passat, cultura i història, on el temps sembla passar a un altre ritme. Té un encant especial, que actua com un imant sobre aquells que el trepitgen.