És alcalde des del 2024, després de la renúncia de del seu predecessor, Marc Puigtió...
Així és. De fet ja estava pactat assumiria l’alcaldia de Sant Julià de Ramis. Vaig entrar com a regidor el 2019 i el passat 1 d’octubre de l’any passat vaig ser elegit nou alcalde. L’1 de octubre és una data molt important i simbòlica pel nostre poble i cada any celebrem una jornada commemorativa i reivindicativa. El referèndum del 2017 va marcar un abans i un després per Sant Julià de Ramis i vàrem decidir que aquest nomenament es fes en aquesta data.
Com definiria Sant Julià de Ramis?
És un municipi que està format per una sèrie de veïnats i pel poble de Medinyà i que han estat, justament, les vies de comunicació les que ens han separat. La N-II, l’autopista, la variant, les vies de l’AVE.... i per tant hem hagut de viure amb aquesta realitat territorial. L’origen del poble és a la muntanya dels Sants Metges i es remunta a l’època ibèrica quan s’assenten aquí i formen el poblat de Querunta que després, amb l’arribada dels romans, van fundar la ciutat de Girona amb el nom de Gerunda. Sempre hem estat un poble que ha mirat cap a Girona.
M’ha parlat de Medinyà, un poble que vol ser municipi...
Actualment som un municipi amb 2 pobles: Sant Julià de Ramis i Medinyà. Medinyà té més entitat com a poble, amb la seva església, carrer major, amb un teixit cultural i associatiu propi... No està tant dispers com Sant Julià. I des de l'Ajuntament estem tornant a engegar la via per a la restitució de Medinyà com a municipi. No parlo de segregació sinó de restitució perquè justament un decret de 1972 en plena etapa franquista va fer que perdés la seva condició. Hi ha un consens total de la població perquè són dues realitats totalment diferents.
Quina ha de ser la gran obra de govern de Sant Julià de Ramis aquesta legislatura?
Totes les nostres accions van encarades a fer poble i en aquest sentit volem “ramblaritzar” tota la zona del Pla de Baix, pacificar-lo i mirar de connectar-lo amb al barri de Montagut i Les Comes. D’altra banda estem lluitant perquè la Generalitat construeixi la nova escola i desapareguin els “barracons”. Són dues grans obres pel nostre municipi que tenen com a fil conductor el fer poble.
Aquesta proximitat amb Girona i Sarrià de Ter, us dificulta mantenir l’essència de poble i acabar convertir-vos en un poble-dormitori?
Sí que és cert que durant molts anys ho ha estat però per sort els últims anys hem anat forjant una identitat de poble i ara es comencen a veure els fruits. Les fires i festes han contribuït, però també el fet de fer difusió del nostre patrimoni històric i natural i ,el que és més important, de tot, l’escola. Abans Sant Julià no en tenia i aquest fet va permet aquest sentit de pertinença. I a banda continuem treballant per enfortir aquest vincle entre els vilatans i el poble via les entitats esportives del municipi.
Quina valoració feu que un municipi com el vostre surti a la Guia Michelin d’aquest any gràcies a l’estrella del Restaurant Esperit Roca?
És enormement positiu que els germans Roca escollissin el nostre poble per estendre una pota més de les que tenen. La muntanya dels Sants Metges on s’hi ubica el restaurant i l’hotel, culturalment, patrimonialment, naturalment és molt rica i ara també ho és gastronòmicament. Tenim molt bona sintonia amb ells i els hi desitgem el millor. Serà una oportunitat per que la gent descobreixi l’església mil·lenària dels Sants Metges, la rectoria i Can Bota, una antiga masia que l’ajuntament va restaurar i la vàrem obrir a adjudicació pública amb la finalitat de ser un bar i restaurant amb un component cultural. Té unes vistes úniques i gràcies a tot plegat el grau de coneixement del nostre entorn creix exponencialment. I tot amanit amb les excavacions, amb el poblat ibèric i el Castellum Fractum. Tot té una mística especial i que crec que ens fa ser únics.
Quin és el seu racó preferit de Sant Julià?
En aquest cas ho tinc molt fàcil : la muntanya dels Sants Metges. És una meravella i sempre que puc m’hi escapo per contemplar les vistes i l'aire que s'hi respira!