Marc Puigtió és arquitecte tècnic i des de 2015 és alcalde de Sant Julià de Ramis. Una de les seves grans passions ha estat l’atletisme. Durant molts anys va formar part del GEiEG i va rebre una beca per estudiar i entrenar a l’escola Joaquim Blume de Barcelona. Va competir al màxim nivell durant vuit anys amb el FC Barcelona. Va ser campió absolut de 100 metres llisos dos anys i quart d’Espanya. També va ser campió d’Espanya en relleus. Ara ha anunciat que deixa l'alcaldia per a liderar un nou projecte personal.
Expliqui'ns com és Sant Julià de Ramis?
És una pregunta que molta gent es fa perquè quan un arriba aquí només hi veu quatre cases, l'ajuntament i l'església i es pregunten on és el nucli. A Sant Julià hi conviuen 7 nuclis amb 3.700 habitants i es representen en 2 pobles totalment diferenciats: Sant Julià de Ramis i Medinyà, que es van unir per un decret franquista i des de que vàrem entrar a l'ajuntament el 2015 els hem intentat governar per separat, amb regidors diferents. El fet d'estar a tocar de Girona molta gent ha vingut a Sant Julià a viure al costat de la natura gràcies a les diferents promocions d'habitatges que es van fer, sobretot a la zona del Golf Girona. Per això hem hagut de desenvolupar molt el teixit associatiu perquè hi hagi una pertinença al poble i no ens convertim en un poble dormitori. Però va ser precisament l'1 d'octubre del 2017 la data que ens va unir molt a tots els habitants de Sant Julià pels successos i la repressió que hi va haver.
L'1 d'Octubre del 2017, de la nit al dia, Sant Julià de Ramis es va convertir en el poble més mediàtic tant a l'estat espanyol com a l'estranger pel fet que el president Puigdemont havia de votar aquí, on està empadronat, pel referèndum per la independència de Catalunya i on la Guardia Civil va exercir una repressió brutal...
Quan recordem aquests fets sempre dic que hem de recordar l'abans i el després. Nosaltres sabíem que el president havia de venir a votar a Sant Julià perquè és on hi vivia amb la seva família. I això ens feia respecte i il·lusió, tant que va fer que molts veïns treballessin durant molts dies perquè el pavelló estigués a punt. Vetllant per la seguretat dels nostres conciutadans, vaig preguntar als Mossos si es requeria alguna protecció especial perquè ja sabíem que els cossos i forces de seguretat de l'estat estarien per aquí. Però ens van dir que no tenien cap constància que afectés a la seguretat dels veïns sabent que havíem fet centenars d'acreditacions a periodistes de mitjans de tot el món per seguir la votació del President. "Hi seran tots els periodistes i no s'atreviran a fer cap bestiesa davant tanta premsa", ens repetien. Però no va ser així...
Les imatges trencant els vidres del pavelló i la violència exercida per la Guardia Civil a Sant Julià es van veure per tot el món...
No estava previst i la Guardia Civil va arribar amb un objectiu clar: entrar per la força al pavelló d'esports. L'equip de seguretat del President que estava dins el pavelló tenia l'ordre de treure'm. El President va haver de canviar els seus plans i jo em vaig negar a sortir. Volia estar al costat dels nostres veïns i defensar les urnes però l'actuació desmesurada que va exercir la Guardia Civil ningú se l'esperava. Feia poca estona que estàvem repartint xocolata calenta per a tothom en un ambient festiu. I tot es va trencar. Moltíssima gent després de veure la repressió a primera hora del matí a Sant Julià i que no tenia previst anar a votar, ho van fer. Vaig rebre milers missatges de suport de gent de tot el país, d'independentistes i d'unionistes. Com a poble aquell fet el tenim superat malgrat que els dies posteriors vàrem haver de fer teràpia psicològica sobretot a les escoles per explicar tot el que havia passat i pacificar l'ambient. Els nens van veure com pegaven al seus pares i com els expulsaven i es va haver d'explicar que no hi havia policia bona o dolenta i que els seus pares no havien comès cap delicte, sinó el contrari, que sols s'havien reunit per anar a votar, per exercir un dret. I pensa que malgrat ser el poble més mediàtic de l'1 d'octubre no vàrem ser el poble que més va rebre. N'hi ha de molts altres que van rebre una repressió superior però malauradament no hi havien periodistes per explicar-ho.
Ha declarat que no vol acabar la legislatura. Quin és el motiu?
Em vaig presentar a l'alcaldia per donar-ho tot pel meu poble el 2015. I he rebut molt suport de tots els veïns, governant amb majoria i treballant per Sant Julià. Han estat 2 legislatures i ara porto 9 anys com alcalde. I crec que és important saber guanyar però també saber plegar i crec que ara és el moment per deixar pas a gent nova com és el cas de Marc Sayols, jove, preparat i amb molta empenta que serà qui agafarà el relleu, justament l'1 d'octubre d'aquest any. Tinc moltes ganes de liderar un altre projecte personal molt important malgrat que la gent de Sant Julià em continuarà tenint al seu costat.
Haver estat campió d'atletisme li ha donat forces per exercir l'alcaldia de Sant Julià de Ramis?
Sempre dic que soc qui soc gràcies a l'atletisme. He estat sempre molt treballador, molt disciplinat i amb molta regularitat. I això ho he aplicat a la meva vida privada, a la meva vida esportiva d'elit i també a la meva vida com a polític. I tot el que vaig aprendre de l'atletisme, d'entrenaments diaris llargs i a vegades feixucs, i sobretot de la capacitat de superació, ho he aplicat també a la política municipal, una política compromesa que treballa pel benestar dels seus veïns i veïnes.
Els Sants Metges és la vostra muntanya màgica i on es troba la Fortalesa...
I també on hem invertit en diferents equipaments. Els Sants Metges és com el Canigó per els nordcatalans, és la nostra via de sortida a la natura i on efectivament tenim un gran hotel de luxe i uns grans espais de l'antiga fortalesa, ara tancats, i que la propietat l'està conservant a la perfecció fins que no trobin un nou llogater. Se n'ha parlat molt i sé que hi estan interessats els germans Roca de El Celler de Can Roca. Seria un motiu d'orgull poder tenir al nostre municipi a una empresa tant arrelada al territori com són ells. A nivell municipal vàrem rehabilitar Can Bóta, la masia i un espai de bar perquè els veïns i visitants poguessin pujar a peu o en bicicleta i estar a gust i també hem museïtzat tot l'espai de les excavacions per entendre millor la visita d'un dels jaciments prehistòrics més importants del país. A més tenim una subvenció per rehabilitar l'ermita que volem que pugui arribar a ser la seu d'una càtedra de la UDG de la facultat d'arqueologia. Els Sants Metges ho és tot per Sant Julià de Ramis.
Expliqui'ns el seu racó preferit de Sant Julià
A mi m'agrada córrer i és el que faig quan em vull esbargir. Però sí, més que un, hi ha dos racons que m'encanten: els Sants Metges als vespres per veure la posta de sol assegut en alguna de les roques que et trobes al cim i que representa per a mi un moment màgic i relaxant. I un altre, un racó que molts trobaran estrany, és l'antiga fàbrica Safa, que està totalment abandonada i on estem en converses amb la propietat perquè passi a ser propietat municipal i així poder retirar la runa i recuperar l'espai verd però deixant la torre que encara es manté de peu i que és de formigó. A vegades hi pujo i crec que si es pogués reformar podria ser un punt de guaita amb grans vistes, amb el pas del riu, les basses i una panoràmica del territori única.