Lloret de Mar, al llarg del temps, ha sigut elogiada pels escriptors més importants de la nostra terra. Josep Pla, l’autor de Palafrugell, deia de la seva platja que té un traçat elegant amb forma de lluna creixent. "És una d’aquestes platges que subratllen la bellesa i l’esveltesa de les dames i la distinció dels cavallers. És molt neta, clara, d’un color rosa esblaimat, lluminosa i radiant".
Josep Pla deia de la seva festa major (24 de juliol) que és distingida i solemne i que la processó marítima fins a Santa Cristina tenia una gran vistositat. L’autor, finalment, escriu: "Lloret és -malgrat la transformació que hi ha operat el turisme internacional- una població encantadora, d’una distinció innata. Té el que es cotitza encara tant: un aire de petita ciutat". La platja de Sant Cristina, a la que fa referència Pla, és on el pintor Joaquín Sorolla va fer l’estudi pel quadre "Cataluña. El pescado", que forma part de "Visión de España", l’obra mestra del pintor valencià.
Un dels altres grans escriptors en llengua catalana, Josep Carner, deia de Lloret que era un paradís gentil: "Lloret és, per tots cantons, un bé de Déu. ¡I quines eixides tan boniques que un hom s’hi permet! Santa Cristina, Tossa —d’anomenada, com Lloret, en tot lo món—, cales com la Boadella, que sembla haver de contenir en sos caus impressionants algun oblidat tresor de pirates; Fenals, regular com una pista; Canyelles, on sembla que els pins es barallen amb les ones; Banys, Cala Moresca i altres sojorns memorables de bellesa, de magnífics pins escamarlats damunt la roca, penyes grises o oxidades, fistons de vinyes, rieres d’alocs florits, grenys plens de ginesteres". I és que Lloret no és només la ciutat i la seva platja, sinó que compta amb cales, monuments modernistes i boscos d’una bellesa exquisida.
Jacint Verdaguer va escriure un càntic a la creu del santuari de Sant Pere de Bosc, Sebastià Sánchez-Juan li va dedicar una oda i l’òpera Marina transcorre en aquesta bella vila. Un dels fragments més populars de la lírica espanyola pertany a aquesta obra i diu: ‘Costa la de Levante, playa la de Lloret’. Perquè la costa més bella és la Costa Brava i la de Lloret amaga tresors desconeguts.