La capital de la plana riallera que és l’Empordà, com la va definir el poeta Maragall, ha estat sempre una ciutat oberta, moderna, avançada, republicana i progressista que malda per recuperar aquella mirada al nord que la va convertir en la més europea de les ciutats de casa nostra. Porta d’entrada del turisme, pas necessari cap a la Mar d’amunt i la Costa Brava més preuada, Figueres és molt més que la ciutat que va veure néixer Salvador Dalí, tot i que li deu molt al genial pintor que, amb complicitat amb figuerencs il·lustres, va edificar el seu Teatre-Museu, l’artefacte surrealista més gran del món, damunt les runes del Teatre Principal, l’edifici neoclàssic que havia ideat un segle abans l’arquitecte Josep Roca i Bros.
El pes de Dalí ha marcat la ciutat i no es pot oblidar que força més d’un milió de persones arriben cada any a la ciutat per visitar l’obra daliniana que s’encamina al cinquentenari de la seva inauguració, just allà on la volia el pintor, en un antic teatre, davant de l’Església de Sant Pere on va ser batejat i en el lloc on va fer les seves primeres exposicions individual i col·lectiva. Figueres és centre de l’univers dalinià, amb la casa natal al carrer Monturiol i punt essencial del triangle dalinià que conforma el Teatre-Museu amb el Castell de Púbol i la Casa Museu de Port-lligat.
Però Figueres és molt més que el món dalinià. És també la ciutat de muralles medievals, vigilada per Castell de Sant Ferran, la ciutadella moderna més gran d’Europa amb més de trenta-dues hectàrees i més de tres quilòmetres de perímetre, que mereix una visita a consciència. Però és també la ciutat d’una arquitectura modernista i neoclàssica que ha deixat obres com la Casa Cusí o la Casa Puig-Soler en el primer dels casos, i la Casa Bonaterra i la casa del Cafè Progrés ,en el segon. La ciutat viu al voltant del passeig arbrat de la Rambla, sota la mirada del monument dedicat a l’enginyer, intel·lectual i inventor Narcís Monturiol, al costat del centre històric i comercial. Visitar Figueres és passejar per la Rambla, arribar-se a l’Església gòtica de Sant Pere i no descuidar-se del convent dels Caputxins o la medieval capella de Sant Sebastià. I visitar el Museu de l’Empordà, el Museu de la Tècnica o el Museu del Joguet, el tercer més important del món
Figueres és Salvador Dalí però és molt més que Salvador Dalí. És la ciutat que ens porta a la costa més brava i els espais naturals de protecció més preuats, dels aiguamolls de l’Empordà al parc natural del Cap de Creus passant pel Paratge Natural l’Albera. Natura, cultura, monumentalitat, comerç i gastronomia es reuneixen a la gran ciutat europea que és Figueres, porta d’entrada a Europa i capital del Palau del Vent.