Subscriu-te al Top Magazine

Portada TOP 92 Subscriu-te
El més llegit
Lluc Salellas, alcalde de Girona
Lluc Salellas, alcalde de Girona

Entrevista a Lluc Salellas, alcalde de Girona

Per |
27 de Gener de 2025

CAT

Lluc Salellas i Vilar (Girona, 31 de desembre de 1984) és alcalde de Girona des del 2023. És llicenciat en Periodisme i en Ciències Polítiques i de l’Administració, per la Universitat Pompeu Fabra i té estudis sobre nacions i nacionalisme per la Universitat d’Edimburg. A les eleccions municipals de 2023 encapçalant la llista de Guanyem Girona,  va acabar esdevenint alcalde de Girona, després de pactar amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.

A banda de Periodisme va estudiar Ciències Polítiques. La seva vinculació amb la política li ve de família, del seu pare sobretot?  Evidentment vaig viure en un entorn on es parlava molt  de política i on hi havia un gran interès per la política, tant local com nacional i internacional. I des de petit se’m va potenciar  molt l’esperit crític, de com podíem influir com a persones perquè el món fos millor. Una influència que em va venir tant per part del  pare com de la  mare i això em va motivar molt, fins al punt d’estudiar la carrera de Polítiques i de Periodisme. Saber per què passen les coses i saber com explicar-les.

Quan va començar en política es va marcar mai l’objectiu de poder ser alcalde de la seva ciutat? Vaig començar a fer política quan tenia 14 anys, a l’Institut, amb els moviments estudiantils. I en aquella època no em plantejava  cap aspiració i ,fins i tot, ni em semblava interessant ser alcalde.  Va ser a partir del 2015, sense encapçalar la llista electoral, em vaig començar a plantejar la possibilitat algun dia de poder ser alcalde de la meva ciutat. I gràcies a un esforç col·lectiu molt gran de tota la gent que m’ha acompanyat aquests anys de la CUP i Guanyem ho vaig aconseguir.

Vostè que prové de moviments estudiantils i  d’organitzacions assembleàries ara, com Alcalde de Girona, continua creient que es pot transformar la societat i la ciutat des de la política?  Crec que hi ha una part del “Com” fer política des d’una alcaldia que crec que és possible. Ho dic en el sentit de ser una persona que ha de dialogar, que ha de ser accessible, que no ha de caure en allò que es diu “classe política”, d’estar per sobre de la gent. I malgrat mantenir el respecte institucional per la figura d’Alcalde, jo continuo sent un gironí més, amb els mateixos problemes que pot tenir moltíssima gent de la ciutat. Pel que fa al “Què” sí que és cert que quan arribes a l’alcaldia, i més tenint en compte que formo part d’un gorvern on a banda de la CUP hi ha Junts i Esquerra i també dels condicionants de la legislació estatal, de la burocràcia i de certes dinàmiques, fan que algunes trasformacions siguin més lentes del que voldria. I això és una limitació que m’he trobat  des de que soc Alcalde.

A les eleccions del 2023, malgrat no guanyar les eleccions, va voler liderar una majoria independentista a l’Ajuntament de Girona. Després d’un any i mig de govern com valora aquest pacte?  Crec que en els moments que vivim és positiu que un ajuntament important com és el de Girona tingui una majoria independentista, però també és cert que aquest pacte es va fer a partir d’un programa concret amb 64 propostes per transformar la ciutat de Girona i que els tres grups ens hi vam posar d’acord. En faig una valoració molt positiva perquè si mirem què passa a l’Ajuntament de Barcelona, a Catalunya, a les Illes, al País Valencià, a l’estat espanyol, a França... Passa que no hi ha pressupostos. No hi ha estabilitat, ni continuitat ni una capacitat de gestió del dia a dia . I això no passa a Girona. Cal valorar la generositat dels tres grups independentistes que fan un esforç per arribar a acords. I ho fan cada dia perquè la ciutat tiri endavant i això s’ha de posar en valor.

Com Alcalde, què és el que més li agrada de la ciutat i vol potenciar? El que més m’agrada de Girona, i crec que se n’ha parlat molt poc, és del seu teixit social,  comercial i cultural, que com alcalde encara els vius més. És aquella ciutat viva, connectada entre sí mateixa parel·lament a allò que fa l’Ajuntament i que complementa  moltíssim el projecte de ciutat que pugui estar fent el govern municipal. Una ciutat que tira endavant gràcies al voluntariat, a centenars de persones que s’hi impliquen i que dona un valor  afegit a Girona, que moltes altres ciutats del nostre país envegen. I que també fa que moltes altres iniciatives de país vulguin venir a la nostra ciutat. Com potenciar-ho? Escoltant, treballant conjuntament i coordinadament i permetent que  totes aquestes persones i associacions puguin  arribar al màxim lluny possible i que des del govern puguem col·laborar per tal de portar a terme diferents projectes.

Per contra que és el no li agrada i voldria transformar?  Hi ha dos elements que a hores d’ara no m’agraden i que tenen a veure amb l’habitatge i la mobilitat.  Són dos elements que permetrien millorar, i molt, la vida de tots els ciutadans de Girona. Voldria que tothom tingués accés a un habitatge digne i estem treballant molt en polítiques públiques. És un element estratègic que treballem cada dia tal i com els fets demostren. I pel que fa a la mobilitat voldria que la ciutat fos més amable, una ciutat on el transport públic, els vianants i les bicicletes guanyéssin pes i que el transport privat en perdés. Això implica transformacions urbanes, algunes de les quals hi  estem treballant  perquè abans d’acabar el mandat es vegin: des d’entorns escolars on hi ha molt menys trànsi,t a la Plaça Catalunya on acabem de fer una prova pilot i tot, sense oblidar, incrementant les zones verdes. És una de les  prioritats que tinc com alcalde.

Deia que cal millorar també el transport públic. Això implica que s’han de posar més línies d’autobusos urbans?  Nosaltres com ajuntament tenim la capacitat que tenim, invertint milions d’euros cada any en transport. El que estem treballant amb el Govern de Catalunya és millorar les línies que arriben de fora de Girona per garantir que menys gent de les que habitualment venen a la ciutat ho facin en transport públic. La Generalitat ha de començar a entendre que una àrea urbana com la de Girona amb més de 200.000 habitants, més tot el que ve de la Garrotxa, la Selva i la Costa Brava són gairebé com una petita àrea metropolitana i  que per tant part del que es destina per l’àrea metropolitana de Barcelona s’hauria d’invertir a la demarcació. Cada cop que la Generalitat ajuda a ampliar una línia de metro a Barcelona implica una inversió de desenes de milions d’euros i en canvi no està fent una aposta pel tramvia a les comarques gironines o per millorar el ferrocarril o els autobusos a la demarcació.    

Què ha canviat de la legislatura passada amb tot el tema de la neteja que sembla que és  un dels problemes de la ciutat? Ha hagut un canvi  de contracte ja en el mandat passat que incluia un canvi en el model de recollida dels residuus que passava pel “porta a porta” i pels contenidors tancats. Això és  un procés de transformació molt gran i el cert és que el 90% de ciutadans veuran que s’ha canviat el sistema de tractamnent dels residuus i com s’han de llançar. Un canvi que afecta a 90.000 persones no és senzill i és normal que pugui haver-hi un mal funcionament i desajustos per part de l’empresa,  que recordem és externa a l’Ajuntament. Modificarem el contracte amb l’empresa i exigirem que compleixi amb totes les seves obligacions. Volem millorar i ho volem fer escoltant a la gent i amb associacions per trobar solucions i  garantir que el 2025 acabi molt millor de com ha començat. I tot sense  oblidar l’incivisme i el “turisme d’escombreries”. Hi ha gent d’altres municipis, i ja estem començant a aplicar sancions,  que tenen el porta a porta i venen a Girona a bolcar les escombreries.

El Celler de Can Roca, Jocs de Trons, el “bike boom” han transformat turísticament la ciutat. Com veu l’evolució del turisme a Girona? L’economia vinculada al turisme ha tingut un creixement molt important a la ciutat, però també creiem que el millor per a  Girona és tenir una economia diversificada i treballem molt per potenciar  tot el que té a veure amb la recerca, la Universitat, la formació o la salut que amb el futur campus hospitalari Josep Trueta farà un gran salt endavant. El turisme a Girona funciona molt bé i funciona sol i per tant considero que el nostre paper ha de ser el de potenciar altres sectors que ajuden  a generar ocupació de qualitat. Dit això sempre dic que m’agrada que Girona sigui una ciutat oberta  i que tothom que vulgui, vingui a visitar-la o a viure-hi, sigui qui sigui i vingui d’on vingui. A la gent li agrada Girona i continuarà venint però les administracions públiques  estem obligades a generar un equilibri. Per aquest motiu hem posat un límit als pisos turístics, limitant la circulació de bicicletes i patinets  al barri vell o fixant la taxa pels autobusos turístics perquè creiem que ha d’haver-hi un retorn.

Quin és el llegat que li agradaria deixar a Girona quan deixi de ser alcalde?  M’agradaria que Girona fos una ciutat ben connectada sobretot amb  el futur que ha de venir, és a dir una ciutat verda, una ciutat amable, amb una àrea urbana articulada per aspirar a més amb els municipis del voltant (un tema que estem treballant de valent), una ciutat que s’hi visqui millor  i sobretot una ciutat que no perdi la seva identitat.

Quin és el racó preferit de Lluc Salellas? Tinc diferents racons de Girona on m’hi sento molt bé, però segurament sigui la Plaça Sant Domènec.  És un lloc que em porta molts bons records, un espai de calma, de patrimoni de pes, la Universitat connectant amb la ciutat i la història i és un lloc que m’agrada especialment i em genera aquest punt de calma. Un altre indret icònic és la Devesa, allò que ens fa únics i que entre tots l’hem de cuidar, que sigui millor i i que la gent la gaudeixi.

Lluc Salellas
Lluc Salellas

ESP

Lluc Salellas i Vilar (Girona, 31 de diciembre de 1984) es alcalde de Girona desde 2023. Es licenciado en Periodismo y en Ciencias Políticas y de la Administración por la Universidad Pompeu Fabra y tiene estudios sobre naciones y nacionalismo por la Universidad de Edimburgo. En las elecciones municipales de 2023, encabezando la lista de Guanyem Girona, acabó siendo alcalde de Girona tras pactar con Junts per Catalunya y Esquerra Republicana.

Aparte de Periodismo, estudió Ciencias Políticas. ¿Su vinculación con la política le viene de familia, sobre todo de su padre?
Evidentemente viví en un entorno donde se hablaba mucho de política y había un gran interés por la política, tanto local como nacional e internacional. Desde pequeño se me potenció mucho el espíritu crítico, de cómo podíamos influir como personas para que el mundo fuera mejor. Una influencia que me vino tanto por parte de mi padre como de mi madre, y eso me motivó mucho, hasta el punto de estudiar la carrera de Políticas y Periodismo. Saber por qué ocurren las cosas y cómo explicarlas.

¿Cuándo empezó en política se marcó el objetivo de poder ser alcalde de su ciudad?
Empecé a hacer política cuando tenía 14 años, en el instituto, con los movimientos estudiantiles. En aquella época no me planteaba ninguna aspiración y, de hecho, ni me parecía interesante ser alcalde. Fue a partir de 2015, sin encabezar la lista electoral, cuando empecé a plantearme la posibilidad de algún día poder ser alcalde de mi ciudad. Y gracias a un esfuerzo colectivo muy grande de toda la gente que me ha acompañado estos años en la CUP y Guanyem lo conseguí.

Usted, que proviene de movimientos estudiantiles y organizaciones asamblearias, ¿ahora como alcalde de Girona sigue creyendo que se puede transformar la sociedad y la ciudad desde la política?
Creo que hay una parte del “cómo” hacer política desde una alcaldía que creo que es posible. Lo digo en el sentido de ser una persona que debe dialogar, que debe ser accesible, que no debe caer en lo que se llama la “clase política”, de estar por encima de la gente. Y aunque mantengo el respeto institucional por la figura de alcalde, sigo siendo un gerundense más, con los mismos problemas que puede tener mucha gente de la ciudad. En cuanto al “qué”, es cierto que cuando llegas a la alcaldía, y más teniendo en cuenta que formo parte de un gobierno donde además de la CUP están Junts y Esquerra, y también por los condicionantes de la legislación estatal, la burocracia y ciertas dinámicas, algunas transformaciones son más lentas de lo que quisiera. Y esa es una limitación que me he encontrado desde que soy alcalde.

En las elecciones de 2023, a pesar de no ganar las elecciones, quiso liderar una mayoría independentista en el Ayuntamiento de Girona. Después de un año y medio de gobierno, ¿cómo valora este pacto?
Creo que en los momentos en que vivimos es positivo que un ayuntamiento importante como el de Girona tenga una mayoría independentista, pero también es cierto que este pacto se hizo a partir de un programa concreto con 64 propuestas para transformar la ciudad de Girona, en las que los tres grupos nos pusimos de acuerdo. Hago una valoración muy positiva porque si miramos lo que pasa en el Ayuntamiento de Barcelona, en Cataluña, en las Islas, en el País Valenciano, en el estado español, en Francia... vemos que no hay presupuestos. No hay estabilidad, ni continuidad ni capacidad de gestión del día a día. Y eso no ocurre en Girona. Hay que valorar la generosidad de los tres grupos independentistas, que hacen un esfuerzo para llegar a acuerdos. Y lo hacen cada día para que la ciudad salga adelante, y eso hay que ponerlo en valor.

Como alcalde, ¿qué es lo que más le gusta de la ciudad y qué quiere potenciar?
Lo que más me gusta de Girona, y creo que se ha hablado muy poco, es su tejido social, comercial y cultural, que como alcalde aún vives más. Es esa ciudad viva, conectada entre sí misma, paralelamente a lo que hace el Ayuntamiento, y que complementa muchísimo el proyecto de ciudad que pueda estar haciendo el gobierno municipal. Una ciudad que avanza gracias al voluntariado, a cientos de personas que se implican, y que da un valor añadido a Girona que muchas otras ciudades de nuestro país envidian. Y que también hace que muchas otras iniciativas del país quieran venir a nuestra ciudad. ¿Cómo potenciarlo? Escuchando, trabajando conjuntamente y coordinadamente, y permitiendo que todas esas personas y asociaciones puedan llegar lo más lejos posible, colaborando desde el gobierno para llevar a cabo diferentes proyectos.

Por el contrario, ¿qué es lo que no le gusta y quisiera transformar?
Hay dos elementos que a día de hoy no me gustan y que tienen que ver con la vivienda y la movilidad. Son dos elementos que permitirían mejorar, y mucho, la vida de todos los ciudadanos de Girona. Me gustaría que todos tuvieran acceso a una vivienda digna, y estamos trabajando mucho en políticas públicas. Es un elemento estratégico en el que trabajamos cada día, como los hechos demuestran. Y en cuanto a la movilidad, me gustaría que la ciudad fuera más amable, una ciudad donde el transporte público, los peatones y las bicicletas ganaran peso y el transporte privado lo perdiera. Esto implica transformaciones urbanas, algunas de las cuales estamos trabajando para que se vean antes de que termine el mandato: desde entornos escolares con mucho menos tráfico, hasta la Plaza Cataluña, donde acabamos de hacer una prueba piloto, sin olvidar el incremento de las zonas verdes. Es una de mis prioridades como alcalde.

Decía que hay que mejorar también el transporte público. ¿Eso implica que se deben poner más líneas de autobuses urbanos?
Nosotros como Ayuntamiento tenemos la capacidad que tenemos, invirtiendo millones de euros cada año en transporte. Lo que estamos trabajando con el Gobierno de Cataluña es mejorar las líneas que llegan desde fuera de Girona para garantizar que menos personas que habitualmente vienen a la ciudad lo hagan en transporte público. La Generalitat debe empezar a entender que un área urbana como la de Girona, con más de 200.000 habitantes, más todo lo que viene de La Garrotxa, La Selva y la Costa Brava, es casi como un pequeño área metropolitana. Por lo tanto, parte de lo que se destina al área metropolitana de Barcelona debería invertirse en la demarcación. Cada vez que la Generalitat ayuda a ampliar una línea de metro en Barcelona implica una inversión de decenas de millones de euros, y en cambio no está apostando por el tranvía en las comarcas gerundenses ni por mejorar el ferrocarril o los autobuses en la demarcación.

¿Qué ha cambiado respecto a la legislatura pasada en el tema de la limpieza, que parece ser uno de los problemas de la ciudad?
Ha habido un cambio de contrato ya en el mandato pasado que incluía un cambio en el modelo de recogida de residuos, que pasaba por el “puerta a puerta” y por los contenedores cerrados. Esto es un proceso de transformación muy grande, y lo cierto es que el 90% de los ciudadanos verán que se ha cambiado el sistema de tratamiento de residuos y cómo se deben tirar. Un cambio que afecta a 90.000 personas no es sencillo, y es normal que pueda haber un mal funcionamiento y desajustes por parte de la empresa, que recordemos, es externa al Ayuntamiento. Modificaremos el contrato con la empresa y exigiremos que cumpla con todas sus obligaciones. Queremos mejorar y lo queremos hacer escuchando a la gente y a las asociaciones para encontrar soluciones y garantizar que 2025 termine mucho mejor de cómo ha comenzado. Y todo sin olvidar el incivismo y el “turismo de basura”. Hay personas de otros municipios, y ya hemos comenzado a aplicar sanciones, que tienen el “puerta a puerta” y vienen a Girona a tirar la basura.

El Celler de Can Roca, Juego de Tronos, el “bike boom” han transformado turísticamente la ciudad. ¿Cómo ve la evolución del turismo en Girona?
La economía vinculada al turismo ha tenido un crecimiento muy importante en la ciudad, pero también creemos que lo mejor para Girona es tener una economía diversificada, y trabajamos mucho para potenciar todo lo relacionado con la investigación, la Universidad, la formación o la salud, que con el futuro campus hospitalario Josep Trueta dará un gran salto adelante. El turismo en Girona funciona muy bien y funciona solo, por lo tanto, considero que nuestro papel debe ser el de potenciar otros sectores que ayuden a generar empleo de calidad. Dicho esto, siempre digo que me gusta que Girona sea una ciudad abierta y que todos los que quieran puedan venir a visitarla o a vivir en ella, sean quienes sean y vengan de donde vengan. A la gente le gusta Girona y continuará viniendo, pero las administraciones públicas estamos obligadas a generar un equilibrio. Por este motivo, hemos puesto un límite a los pisos turísticos, hemos restringido la circulación de bicicletas y patinetes en el barrio viejo, y hemos establecido la tasa para los autobuses turísticos porque creemos que debe haber un retorno.

¿Cuál es el legado que le gustaría dejar en Girona cuando deje de ser alcalde?
Me gustaría que Girona fuera una ciudad bien conectada, sobre todo con el futuro que está por venir, es decir, una ciudad verde, una ciudad amable, con un área urbana articulada para aspirar a más junto con los municipios de alrededor (un tema en el que estamos trabajando intensamente), una ciudad en la que se viva mejor y, sobre todo, una ciudad que no pierda su identidad.

¿Cuál es el rincón favorito de Lluc Salellas?
Tengo varios rincones de Girona donde me siento muy bien, pero seguramente sea la Plaza Sant Domènec. Es un lugar que me trae muy buenos recuerdos, un espacio de calma, de patrimonio de peso, donde la Universidad se conecta con la ciudad y la historia. Es un lugar que me gusta especialmente y me genera este punto de tranquilidad. Otro lugar icónico es la Devesa, algo que nos hace únicos y que entre todos debemos cuidar para que sea mejor y para que la gente lo disfrute.

 

lluc salellas
lluc salellas

FR

Lluc Salellas i Vilar (Gérone, 31 décembre 1984) est maire de Gérone depuis 2023. Il est titulaire d’une licence en journalisme et en sciences politiques et de l'administration de l'Université Pompeu Fabra, ainsi que d'une formation sur les nations et le nationalisme de l'Université d'Édimbourg. Lors des élections municipales de 2023, en tête de liste de Guanyem Girona, il est devenu maire de Gérone après un accord avec Junts per Catalunya et Esquerra Republicana.

En plus du journalisme, vous avez étudié les sciences politiques. Votre lien avec la politique vient-il de votre famille, en particulier de votre père ?
Évidemment, j’ai grandi dans un environnement où on parlait beaucoup de politique et où il y avait un grand intérêt pour la politique, qu'elle soit locale, nationale ou internationale. Dès mon plus jeune âge, on m’a encouragé à avoir un esprit critique, à réfléchir à la manière dont nous, en tant qu’individus, pouvions contribuer à rendre le monde meilleur. Cette influence vient autant de mon père que de ma mère, et cela m’a beaucoup motivé, au point de choisir des études en sciences politiques et en journalisme. Comprendre pourquoi les choses se produisent et savoir les expliquer.

Quand vous avez commencé en politique, vous étiez-vous fixé comme objectif de devenir maire de votre ville ?
J’ai commencé à m’engager en politique à l’âge de 14 ans, au lycée, avec les mouvements étudiants. À cette époque, je n’avais aucune ambition particulière et, en fait, je ne trouvais même pas l’idée d’être maire intéressante. C’est à partir de 2015, sans être tête de liste, que j’ai commencé à envisager la possibilité de devenir un jour maire de ma ville. Et grâce à un effort collectif considérable de toutes les personnes qui m'ont accompagné ces dernières années au sein de la CUP et de Guanyem, j’ai pu réaliser cet objectif.

Vous, qui venez de mouvements étudiants et d’organisations assembléaires, croyez-vous encore, en tant que maire de Gérone, que la société et la ville peuvent être transformées par la politique ?
Je crois qu’il y a une manière de faire de la politique à partir d’une mairie qui reste possible. Je parle du fait d’être une personne qui dialogue, qui reste accessible, qui ne tombe pas dans ce que l’on appelle la « classe politique », détachée des citoyens. Bien que je respecte la fonction institutionnelle de maire, je continue de me considérer comme un habitant de Gérone, avec les mêmes problèmes que beaucoup de gens de la ville. Quant au contenu, il est vrai qu’en tant que maire, et encore plus dans un gouvernement où la CUP, Junts et Esquerra sont ensemble, combiné aux contraintes législatives nationales, à la bureaucratie et à certaines dynamiques, certaines transformations sont plus lentes que je ne le voudrais. C’est une limite à laquelle je suis confronté depuis que je suis maire.

Lors des élections de 2023, malgré une défaite électorale, vous avez voulu diriger une majorité indépendantiste au conseil municipal de Gérone. Après un an et demi de gouvernement, quel bilan tirez-vous de cet accord ?
Je pense qu’en ces temps, il est positif qu’une ville importante comme Gérone ait une majorité indépendantiste. Cependant, cet accord s’est construit autour d’un programme concret comprenant 64 propositions pour transformer la ville, sur lesquelles les trois groupes se sont entendus. Mon bilan est très positif, car si l’on regarde ce qui se passe à Barcelone, en Catalogne, dans les Îles Baléares, dans le Pays Valencien, en Espagne ou en France, on voit qu’il n’y a souvent pas de budgets, ni de stabilité, ni de continuité dans la gestion quotidienne. À Gérone, ce n’est pas le cas. Il faut valoriser la générosité des trois groupes indépendantistes, qui font des efforts chaque jour pour parvenir à des accords et faire avancer la ville.

En tant que maire, qu’aimez-vous le plus dans votre ville et que souhaitez-vous mettre en valeur ?
Ce que j’aime le plus à Gérone, et qui est peu mentionné, c’est son tissu social, commercial et culturel, que je découvre encore davantage en tant que maire. C’est une ville vivante, connectée à elle-même, qui agit en parallèle à ce que fait la mairie, et qui complète grandement le projet municipal. Une ville qui avance grâce au bénévolat, à des centaines de personnes engagées, offrant une valeur ajoutée que beaucoup d’autres villes nous envient. Cette dynamique attire aussi de nombreuses initiatives dans notre ville. Comment la renforcer ? En écoutant, en travaillant conjointement et de manière coordonnée, en permettant à ces personnes et associations d’aller le plus loin possible, tout en collaborant pour réaliser divers projets.

Et à l’inverse, qu’est-ce qui vous déplaît et que voudriez-vous changer ?
Deux éléments me déplaisent aujourd’hui : le logement et la mobilité. Ce sont deux aspects qui pourraient considérablement améliorer la vie des habitants de Gérone. J’aimerais que chacun ait accès à un logement décent, et nous travaillons beaucoup sur des politiques publiques en ce sens. Quant à la mobilité, je voudrais une ville plus agréable, où les transports publics, les piétons et les vélos seraient priorisés au détriment des véhicules privés. Cela implique des transformations urbaines, certaines déjà en cours, comme autour des écoles, sur la Plaza Cataluña ou avec l’augmentation des espaces verts.

Vous parliez de transports publics. Faut-il davantage de lignes de bus urbains ?
Notre capacité en tant que mairie est limitée, mais nous investissons des millions d’euros chaque année dans les transports. Nous travaillons avec le gouvernement catalan pour améliorer les lignes interurbaines et réduire ainsi le recours à la voiture. La Generalitat doit comprendre que l’aire urbaine de Gérone, avec plus de 200 000 habitants et les régions voisines, constitue une petite métropole et mérite un investissement équivalent à celui de Barcelone.

Qu’est-ce qui a changé par rapport à la législature précédente concernant la propreté, qui semble être l’un des problèmes de la ville ?
Un nouveau contrat a été mis en place lors du mandat précédent, introduisant un changement dans le modèle de collecte des déchets, passant au système de « porte-à-porte » et aux conteneurs fermés. C’est un processus de transformation très important, et il est clair que 90 % des citoyens verront un changement dans le traitement des déchets et dans la manière de les jeter. Ce type de changement, qui concerne 90 000 personnes, n’est pas simple, et il est normal qu’il puisse y avoir des dysfonctionnements et des ajustements à faire de la part de l’entreprise, qui, rappelons-le, est externe à la mairie. Nous allons modifier le contrat avec l’entreprise et exiger qu’elle respecte toutes ses obligations. Nous voulons nous améliorer, et nous souhaitons le faire en écoutant les habitants et les associations pour trouver des solutions et garantir que 2025 se termine bien mieux qu’il n’a commencé. Sans oublier l’incivisme et le « tourisme des déchets ». Certaines personnes d’autres communes, disposant du « porte-à-porte », viennent à Gérone pour jeter leurs ordures, et nous avons déjà commencé à appliquer des sanctions.

Comment voyez-vous l’évolution du tourisme à Gérone, avec des phénomènes comme El Celler de Can Roca, Game of Thrones ou le "bike boom" ?
L’économie liée au tourisme a connu une croissance très importante à Gérone, mais nous pensons également que le mieux pour la ville est de disposer d’une économie diversifiée. Nous travaillons donc beaucoup pour développer des domaines comme la recherche, l’université, la formation ou la santé. Avec le futur campus hospitalier Josep Trueta, nous ferons un grand pas en avant. Le tourisme à Gérone fonctionne très bien et s’auto-alimente. C’est pourquoi je considère que notre rôle est de promouvoir d’autres secteurs capables de générer des emplois de qualité. Cela dit, je répète souvent que j’aime que Gérone soit une ville ouverte, accueillant toutes les personnes qui souhaitent la visiter ou y vivre, peu importe qui elles sont ou d’où elles viennent. Gérone plaît, et les gens continueront de venir. Cependant, les administrations publiques doivent assurer un équilibre. C’est pour cette raison que nous avons instauré une limite aux appartements touristiques, restreint la circulation des vélos et des trottinettes dans le vieux quartier, et mis en place une taxe pour les bus touristiques, car nous pensons qu’il doit y avoir un retour pour la ville.

Quel est l’héritage que vous aimeriez laisser à Gérone lorsque vous cesserez d’être maire ?
J’aimerais que Gérone soit une ville bien connectée, surtout avec le futur qui nous attend. Une ville verte, accueillante, dotée d’une aire urbaine structurée qui puisse aspirer à davantage en collaboration avec les municipalités voisines (un sujet sur lequel nous travaillons intensément). Une ville où il fait bon vivre, et surtout, une ville qui ne perd pas son identité.

Quel est le coin préféré de Lluc Salellas ?
J’ai plusieurs endroits à Gérone où je me sens très bien, mais sûrement la Plaça Sant Domènec est mon préféré. C’est un lieu qui me rappelle de très bons souvenirs, un espace de calme et de patrimoine important, où l’université se connecte à la ville et à son histoire. C’est un endroit que j’apprécie particulièrement et qui me procure un sentiment de tranquillité. Un autre lieu emblématique est La Devesa, qui est unique et que nous devons tous préserver pour qu’il s’améliore et que les gens puissent en profiter pleinement.

 

Lluc Salellas
Lluc Salellas

ENG

Lluc Salellas i Vilar (Girona, December 31, 1984) has been the mayor of Girona since 2023. He holds degrees in Journalism and Political Science and Public Administration from Pompeu Fabra University, and has studied Nations and Nationalism at the University of Edinburgh. In the 2023 municipal elections, leading the Guanyem Girona list, he became mayor of Girona after forming a coalition with Junts per Catalunya and Esquerra Republicana.

Aside from Journalism, you studied Political Science. Is your connection to politics influenced by your family, especially your father? Clearly, I grew up in an environment where politics was frequently discussed, and there was great interest in both local and national/international politics. Since I was young, I was encouraged to develop a critical spirit, to think about how we, as individuals, could influence the world to make it better. This influence came from both my father and my mother, and it motivated me a lot, to the point that I chose to study Political Science and Journalism. Understanding why things happen and how to explain them.

When you first entered politics, did you set the goal of becoming the mayor of your city? I started getting involved in politics when I was 14, in high school, with student movements. At that time, I didn't have any aspirations, and I didn’t even think it would be interesting to become mayor. It was from 2015, without leading the electoral list, that I began to consider the possibility of someday becoming mayor of my city. And thanks to the tremendous collective effort of all the people who have supported me over the years in the CUP and Guanyem, I achieved it.

You come from student movements and assembly-based organizations. As the mayor of Girona, do you still believe society and the city can be transformed through politics? I believe there is a part of the "how" to do politics from the mayor's office that I think is possible. I say this in the sense that the mayor should be someone who must engage in dialogue, be accessible, and not fall into what is called the "political class" of being above the people. And although I maintain institutional respect for the office of the mayor, I still see myself as just another person from Girona, with the same problems many people in the city face. As for the "what," it's true that when you reach the mayor's office, especially in a government where, in addition to the CUP, there are Junts and Esquerra, and with the constraints of state legislation, bureaucracy, and certain dynamics, some transformations are slower than I would like. And that is a limitation I have encountered since becoming mayor.

In the 2023 elections, despite not winning, you wanted to lead an independentist majority in the Girona City Council. After a year and a half of governance, how do you evaluate this pact? I think that, given the times we live in, it’s positive for an important city like Girona to have an independentist majority. But it's also true that this pact was made based on a concrete program with 64 proposals to transform the city of Girona, in which the three groups came to an agreement. I evaluate it very positively because, if we look at what’s happening in the City Council of Barcelona, in Catalonia, the Islands, the Valencian Country, Spain, France... we see there are no budgets. There's no stability, continuity, or capacity to manage daily affairs. And that’s not the case in Girona. The generosity of the three independentist groups must be valued, as they make an effort to reach agreements. They do this every day to ensure the city moves forward, and this is something that should be appreciated.

As mayor, what do you like most about the city, and what do you want to enhance? What I like most about Girona, and I believe it has been talked about very little, is its social, commercial, and cultural fabric, which as mayor, you experience even more. It's a lively city, interconnected with itself, alongside the work done by the City Council, and it complements the city project the municipal government may be working on. A city that progresses thanks to volunteers, hundreds of people who get involved, and adds value to Girona that many other cities in our country envy. It also makes many other initiatives from across the country want to come to our city. How to enhance it? By listening, working together and in coordination, and allowing all those people and associations to reach as far as possible, collaborating with the government to carry out various projects.

On the other hand, what don’t you like, and what would you like to transform? There are two aspects that, as of today, I don’t like and need to be improved, and they are housing and mobility. These are two areas that would greatly improve the lives of all the citizens of Girona. I would like everyone to have access to decent housing, and we are working hard on public policies. It is a strategic issue we work on every day, as the facts show. Regarding mobility, I would like the city to be more welcoming, a city where public transport, pedestrians, and bicycles gain more space, while private transportation loses some. This implies urban transformations, some of which we are working on to see them completed before my term ends: from school environments with much less traffic to Plaza Cataluña, where we’ve just conducted a pilot test, as well as increasing green areas. This is one of my priorities as mayor.

You mentioned that public transportation should also improve. Does that mean more urban bus lines should be added? As the City Council, we have the capacity we have, investing millions of euros every year in transportation. What we are working on with the Government of Catalonia is improving the lines that come from outside Girona, to ensure that fewer people who usually come to the city do so by public transport. The Generalitat must begin to understand that an urban area like Girona, with over 200,000 inhabitants, plus everyone coming from La Garrotxa, La Selva, and the Costa Brava, is almost like a small metropolitan area. Therefore, part of the investment allocated to the metropolitan area of Barcelona should be redirected to this region. Every time the Generalitat helps expand a metro line in Barcelona, it involves an investment of tens of millions of euros, but it’s not investing in a tram for the Girona counties, nor in improving the railway or buses in the region.

What has changed compared to the previous legislature regarding cleanliness, which seems to be one of the city's issues? There was a contract change already in the previous mandate, which included a change in the waste collection model, moving to “door-to-door” and closed containers. This is a huge transformation process, and the truth is that 90% of the citizens will see that the waste treatment system and how waste should be disposed of has changed. A change that affects 90,000 people is not simple, and it’s normal that there might be malfunctions and misadjustments from the company, which, let’s remember, is external to the City Council. We will modify the contract with the company and demand that it fulfill all its obligations. We want to improve, and we want to do so by listening to people and associations to find solutions and ensure that 2025 ends much better than it started. And all this without forgetting incivility and "waste tourism." There are people from other municipalities, and we’ve already started applying fines, who have "door-to-door" systems and come to Girona to dispose of their trash.

El Celler de Can Roca, Game of Thrones, and the "bike boom" have transformed the city’s tourism. How do you view the evolution of tourism in Girona?
The economy linked to tourism has grown significantly in the city, but we also believe that the best thing for Girona is to have a diversified economy. We work hard to enhance everything related to research, the university, training, and health, which, with the future Josep Trueta hospital campus, will take a major leap forward. Tourism in Girona works very well and essentially runs on its own, so I believe our role should be to promote other sectors that help generate quality jobs. That said, I always say that I like Girona to be an open city, where everyone who wants to can come to visit or live, regardless of who they are or where they come from. People like Girona and will continue to come, but public administrations are obliged to create a balance. For this reason, we’ve set limits on tourist apartments, restricted the circulation of bicycles and scooters in the old town, and established a fee for tourist buses because we believe there must be a return on this.

What is the legacy you would like to leave in Girona when you stop being mayor?
I would like Girona to be a well-connected city, especially with the future ahead, that is, a green city, a welcoming city, with an urban area structured to aspire to more, alongside the surrounding municipalities (a topic we are working on intensively), a city where life is better, and above all, a city that doesn’t lose its identity.

What is your favorite corner of Girona?
I have several spots in Girona where I feel very good, but my favorite is probably Plaza Sant Domènec. It’s a place that brings back great memories, a peaceful space with a rich heritage where the university connects with the city and history. It’s a place I particularly like and it brings me a sense of calm. Another iconic spot is La Devesa, something that makes us unique, and we must all take care of it to make it even better and for people to enjoy it.

Instagram