Com va arribar a l’alcaldia del Celrà?
A partir del nomenament com a diputat de l’anterior alcalde, Dani Cornellà, l’agrupació de la CUP va decidir que agafés l’alcaldia. Jo soc actor i portava més de 30 anys actuant i ho vaig viure amb molta il·lusió i un gran repte. M’estimo el poble, el poble m’ha donat molt i si soc com soc és gràcies a que m’he educat a Celrà, perquè he conviscut amb la gent de Celrà i perquè Celrà m’ha donat part de la vida. I vaig voler tornar tot allò que em va donar el poble i ho vaig acceptar juntament amb l’equip de govern. Treballem molt en equip i a les passades eleccions van aconseguir majoria absoluta. Estem molt orgullosos de la confiança que ens ha donat el poble.
La Fàbrica és el punt més important del poble?
És el centre neuràlgic de Celrà, amb l’ajuntament i el Centre Cultural que és molt important i gràcies a ell durant anys vam ser el municipi gironí amb més metres quadrats dedicats a la cultura. Hi ha la biblioteca, la ràdio, espais cedits a associacions com la interessant Connexió Papirus, l’Escola d’Art Municipal, a banda del centre cívic amb un bar. Aquí va començar l’escola de Dansa de Celrà, que ara la tenim en un altre equipament, aquí assajava la companyia teatral Malpelo, afincada a Celrà. I també hi ha el Centre d’Interpretació de La Fàbrica i del Camp d’Aviació. Era l’antiga fàbrica Pagans on produïen un material per curtir la pell a través de la fusta.
Com definiria el poble de Celrà?
Celrà és una font de cultura que comença amb l’Escola Aulet on els nens cada any feien una obra de teatre, amb l’escola de dibuix, amb moltes persones de primer nivell que es dediquen a l’àmbit cultural i moltes instal·lacions per donar-hi suport i amb una programació teatral estable durant tot l’any. Però també som una vila molt esportiva i amb molta consciència de poble, amb un granteixit associatiu, sense el qual a Celrà no es farien tantes coses. Sense el treball desinteressat d’aquestes persones que s’estimen el poble, moltes de les activitats que es fan, no existirien, i en som completament conscients i intentem vetllar per què això sigui així. Un poble no el fa un equip de govern, el fa la gent que hi viu.
Passejant pel poble veus un patrimoni molt ben conservat, ja sigui públic o privat...
El Casal dels Avis de gestió municipal n’és un d’ells i creiem molt en espais verds i zones comunes que s’ha de mantenir en les millors condicions i que és complicat. O Can Cors que volem que esdevingui un centre cultural que dinamitzi el barri antic. Fem el màxim per ser un poble amable, molt ben comunicat amb Girona, amb el tren i amb la línia d’autobusos que reclamem que hi hagin més freqüències. Tenim molts espais municipals com el teatre i amb un nucli antic que intentem que estigui endreçat. Som un poble amb els serveis d’una ciutat i això té l’inconvenient que l’habitatge malauradament és car.
El polígon industrial ajuda a poder mantenir tot aquest patrimoni del Celrà?
Evidentment i per això intentem tenir bona sintonia amb totes les empreses del polígon i sempre ens han tingut al seu costat quan ens han demanat fer determinats projectes. Projectes que en d’altres municipis haguessin tardat anys a fer-ho com és el cas de la depuradora.
A hores d’ara Celrà té 5.500 habitants. Fins on voleu créixer?
El gran repte d’aquesta legislatura era iniciar el nou POUM perquè definís el poble del futur. És un gran desgast de govern però no ens preocupa. Vetllem pels més joves, pel Celrà que tindran quan siguin grans. I volem que tot el poble hi pugui participar i el creixement el decidirà ell. A mi personalment m’agradaria que el creixement fos contingut, que no perdés l’essència de poble, però torno a repetir que ha de ser una eina consensuada per tothom.
L’habitatge social és un altre dels reptes del vostre equip de govern?
A l’estar al costat de Girona i al tenir tantes fàbriques on es desplacen famílies per viure-hi, ha fet que el preu del lloguer sigui elevat i molts joves de Celrà no poden accedir-hi. Tenim clar que les polítiques d’habitatge no poden ser municipals perquè construir un edifici són de seguida 4 o 5 milions d’euros i un municipi com Celrà no es pot endeutar amb aquestes xifres. El que si que farem amb d’altres municipis de la comarca és realitzar una licitació conjunta a nivell supramunicipal per construir habitatge públic i així li vàrem presentar a la consellera Paneque que ho va veure amb bons ulls. La idea és que d’aquí a uns anys poder construir a Celrà un edifici amb 30 0 35 pisos de lloguer social. Tenim els solars i tots els tràmits preparats i soc optimista de poder-ho tirar endavant.
Quin és el seu racó preferit de Celrà?
Per a mi Celrà ha sigut una manera de viure i més que racons tinc vivències. Com els de l’Escola Aulet, que em fa posar la pell de gallina cada cop que hi vaig i que em va forjar la base del que soc ara. O al bosc a la Font de les Escales on de petits fèiem les cabanyes.