Costa Brava és el topònim que designa la costa de les comarques gironines, des de la desembocadura de la Tordera al mar, fins al coll de Belitres, al Pirineu. És un bell bocinet de riba Mediterrània entre els dos Empordà i la Selva, amb platges, cales, ports, cingles, urbanitzacions, parcs naturals, monuments, camps de golf, hotels, escenaris de pel·lícula, aiguamolls, restaurants, discoteques, festivals, suredes, pinedes, olivars, vinyes, camps de blat, arrossars, pomeres, pescadors, banyistes, surfistes, navegants, ciclistes, enamorats, pagesos, mariners, passejants, bars, cuiners, hotelers, botiguers, cambrers, baristes i bartenders, i terrasses.
És una de les marques de destinació turística més conegudes internacionalment, tant per als que cerquen sol i platja, com per als amants de paisatges singulars, de rutes submarines o en bicicleta, de l’enoturisme, de la gastronomia, del romànic, del modernisme o de surrealisme, especialment de Dalí.
La Costa Brava ha sigut l'escenari de multitud de rodatges entre els quals destaquen grans produccions
També ha estat l’escenari de rodatges d’unes dues-centes pel·lícules, entre les quals destaquen grans produccions, que han dut fins aquí grans mites de Hollywood. Dos films marquen i documenten l’inici de la Costa Brava com a destinació turística global.
‘Pandora and the Flying Dutchman’ (‘Pandora y el holandés errante’), d’Albert Lewin, estrenada el 1951, no va inaugurar la Costa Brava com a plató cinematogràfic, però sí que va ser la primera producció amb transcendència mundial. Frank Sinatra va venir fins a Tossa de Mar perquè es va posar gelós quan la premsa del cor va fer córrer que la seva segona esposa, Ava Gardner, tenia molt bona relació amb el torero Màrius Cabré, un dels altres protagonistes.
A ‘Suddenly, Last Summer’ (‘De sobte, l’últim estiu’), estrenada el 1959, ja es veuen canvis, especialment una mirada més moderna, especialment en les fotos de les estrelles quan van a la seva. L’equip era espectacular: Joseph L. Mankiewicz, a la direcció, amb Elizabeth Taylor, Katherine Hepburn i Montgomery Clift, amb els papers estel·lars. Sant Feliu de Guíxols, s’Agaró, Pals o Begur van ser escenaris del film.
El món de la creació artística, literària o musical també s’ha sentit captivat pels bells racons de la Costa Brava, abans i després que el cinema la posés a l’aparador: Marc Chagall, André Masson, Picasso, Georges Bataille, Olga Sacharoff, Marc Chagall, Dora Maar, André Salmon, Mela Muter, Peter Janssen, Georges Kars, Pere Créixams, Rafael Benet, Enric Casanovas, Stanley William Hayter, Gabriel Garcia Márquez, Fred Uhlman, Marcel Duchamp, Richard Hamilton, Dieter Roth, Max Bill, Max Huber, John Cage, Herman Brood, Tom Sharpe o Truman Capote.
El polític, poeta i periodista Ferran Agulló, fill d’una pastisseria de Girona, amb família a Sant Feliu de Guíxols, va batejar la Costa Brava en un article publicat a La Veu de Catalunya els dies 12 i 14 de setembre del 1908. Signant amb el seu pseudònim Pol, en aquell article, titulat 'Per la Costa Brava', va fer una glossa apassionada d’aquest tram de l’arc mediterrani: ‘Oh la nostra costa brava, sense parella al món! (…) la nostra, des de la Tordera al Cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança com una exquisidesa de monja pacienta per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps'.