Cançons de taverna, un mercat de productes d’ultramar, una mostra d’oficis, visites teatralitzades, mojitos, la mítica cantant Lucrecia, i molta -moltíssima- música han estat només alguns dels ingredients que, un any més, han acostat la cultura cubana a Begur. La Fira d’Indians posa de manifest l’estreta relació entre Cuba i el municipi empordanès després de l’emigració de molts begurencs que van provar l’aventura de les Amèriques -algunes amb més fortuna i d’altres amb menys-, però que van deixar un patrimoni històric indià i això suposa un llegat brutal per explotar i conèixer.
Durant els tres dies de Fira s’han arribat a concentrar a l’Arbreda, allà on se celebren els actes de la part lúdica i més festiva a la nit, unes quinze mil persones i, pel centre del poble, n’hi han acabat passant unes quaranta mil al llarg del cap de setmana. Molta gent és local, fet que denota una involucració molt important dels veïns amb el poble. Qui s’hagi endinsat pels carrers del centre de la vil·la durant aquest cap de setmana, ha pogut tenir la sensació de viatjar al segle XIX en un poble amb presència dels ‘americanos’, els qui pretenien recrear l’estil de vida de Cuba i que són els artífexs d’aquest llegat tan preuat. Cuba s’ha respirat arreu gràcies a les visites guiades a les cases indianes del poble, als gags teatralitzats, al mercat d’ultramar, a les mostres d’oficis i a dalt dels escenaris, amb un protagonisme clar de la salsa i els ritmes caribenys. Una de les estrelles destacades, present pràcticament en totes les edicions, és la mítica cantant cubana Lucrecia.
L’organització destaca per la implicació de diferents àrees del poble. Comenta Maite Selva que tenen «un gran potencial de teixit associatiu: els teatres, les ‘cubanitas’, les associacions que fan el menjar i el beure a l’Arbreda... Això per a nosaltres és un altre èxit. Els Indians estan liderats per l’àrea de Promoció i Turisme de l’ajuntament, però hi ha un equip indià al darrere -àrees de medi ambient, obres i serveis, cultura, brigada i alcaldia- i, per tant, és molt transversal i els agents implicats són moltíssims.»