L'època dels restaurants pomposos, d'aquells grans locals on el luxe es troba a cada racó, s'ha acabat. Si més no, pocs se'n faran de nous a no ser que un fons d'inversió, d'aquells que aposten per hotels de gran luxe i on el negoci de la restauració representa pràcticament res del total de la facturació, s'interessi, sobretot, per la seva ubicació en una gran capital. L'alta gastronomia no és un negoci. Així ens ho diuen els grans xefs dels país i per tant no ha de sorprendre que el seu futur, amb la seva pompositat, sigui un valor a la baixa. Però al costat d'aquest luxe, de coberts de plata, vaixella amb rivets d'or i estovalles de lli, continua havent, i no paren d'obrir, una nova manera de presentar l'alta cuina. Joves cuiners que han treballat a les millors cuines del món, que són emprenedors i valents i que tenen ganes de demostrar tot el que saben, es busquen la vida, amb préstecs personals i moltes vegades avalats per les famílies, obrint locals petits que puguin ser gestionats per ells o amb les seves parelles, amb poc personal i un tracte proper i personal. Són locals que paga la pena seguir-los de prop, amb una extraordinària relació qualitat/preu, on la sala representa poc i on la inversió passa per tenir bon juguets a la cuina i treballar amb bon producte. Són creatius i ho estan demostrant. I Girona no és un cas a part. En tenim molts, alguns d'ells van aparèixer al reportatge que vàrem realitzar a Top Girona a l'hora de presentar la "Nova Cuina Gironina. El Relleu". I un d'ells és el restaurant DitiFet, ubicat al barri vell de Girona del xef Adrián Edo i de la seva parella Júlia Trota. Es van conèixer treballant a El Celler de Can Roca, ell a cuina i ella a sala. Un restaurant imprescindible de la ciutat de Girona.
Un local agradable, amb parets i arcades de pedra de Girona, i una petita cuina oberta (una altra de les característiques d'aquest nou tipus de restaurants de la nova alta cuina), és la primera impressió que rep el client quan entra al DitiFet. Una carta més aviat curta, i ,a part, amb una fulla amb plats recomanats i una altra amb plats de temporada de cacera. Una carta on t'ho mernjaries tot. Molts menuts com croqueta de cua de bou, moll de l'os a la brasa, lletons de vedella amb salsa bearnesa, terrina de peus de porc, crestes de gall guisades, planxat de galta de vedella o cap i pota. Aquí es denota que la cuina es viu de manera especial: com a cuiner i com a comensal. Sorprèn, i molt, amb propostes que tenen durant la temporada de cacera com l'escudella de perdiu vermella amb la seva pilota, galets i tòfona de la Garrotxa, la becada amb parfait dels seus interiors o la madame de la cuina, la llebre a la royal, de la que en fa un homenatge, com a bon deixeble, al que va ser el seu mestre, Joan Roca. Meravellosa!
Molt refrescant el seu tartar de vieira amb salsa d'oliva i piparra i espectacular la seva col a la brasa amb anxoves, avellanes i recoberta amb tòfona ratllada. Cluquets d'ull a la cuina mediterrània àrab com l'albergínia escalivada i plats que fan veure les estrelles pel seu gust i que no pot deixar de servir com la truita cremosa farcida de gambes amb tartar de gambes de Palamós. Un espectacle. I sempre amb la temporada per bandera presenta plats com els els pèsols, pil-pil de bacallà i tòfona. Què més es pot demanar? Plats pel gaudiment total, ben executats, amb una correcta presentació i amb un punt de creativitat.
A la sala tot successeix amb normalitat, amb la Júlia Trota que es responsabilitza de les prop de 200 referències de vins, molts d'ells naturals i poc coneguts, oferint un tracte molt correcte i on sempre rep l'ajuda de la seva parella a l'hora de treure plats de la cuina. Un restaurants amb un tíquet mig al voltants dels 40-50€ i que gaudeix de bona salut i de bones crítiques per part de la seva clientela.I la Michelin? Ni està ni se l'espera, o potser si, mai se sap. Però que aquest restaurant no estigui, almenys, recomanat per la bíblia vermella diu molt poc de la guia francesa on ningú, fins i tot els seus inspectors, saben a quins criteris adherir-se a l'hora de premiar a un restaurant.
De moment al DitiFet tot és felicitat, tant pels seus propietaris com pels clients que el visiten. I que continui així!