Moltes vegades diferents xefs em pregunten quin és el secret per aparèixer a la Guia Michelin. Complicat! Ningú sap si el criteri que utilitzen els seus inspectors és l’oferta gastronòmica, cuina i sala, del restaurant o són els codis postals. Però sigui com sigui, aparèixer a Michelin és sinònim de que no es menjarà malament, en alguns casos que es menjarà molt bé i a d’altres, que es gaudirà de cada plat presentat. I aquest és el cas del Pocavergonya Bistró ubicat al centre de Girona. La filosofia del seu xef i propietari Sito Manzano és oferir el millor producte, algunes vegades sense complicacions i d’altres amb molta cuina que denoten la professió de cuiner. Manzano ha sabut crear i mantenir un equip de cuina molt estable, que denota la seva habilitat com a empresari, en uns moments on un dels grans problemes de l'hostaleria en general és justament el personal i la seva gestió. I ho ha sabut fer-ho en un restaurant amb una capacitat per a 40 de comensals on tot flueix de manera natural, sense estridències, amb un tipus de client també molt estable i repetitiu amb ganes de donar-se un festival gastronòmic.
El local, petit, amb aire de bistró i amb una barra japonesa al fons des d'on actua Sito Manzano (i on recomano reservar aquest lloc si es vol veure com funciona un restaurant en ple rendiment), té una agradable decoració malgrat que a voltes sembla que se li pugui quedar petit. Però Sito Manzano sap el que vol, no es vol complicar la vida i malgrat que ofereix un servei de càtering en determinats moments de l'any com és el cas dels Nadals o per a determinades celebracions particulars o d'empresa, on prepara determinats plats de la seva carta amb reserva prèvia, ell vol ser feliç i fer feliç a la seva legió de clients. No li han faltat ofertes per traslladar el Pocavergonya a d'altres punts de la geografia del país, però Sito Manzano, juntament amb la seva parella i cap de sala, Sara Sosa, vol fer el seu camí. Un camí que per cert li va la mar de bé!
Tenia ganes de tastar diferents plats, alguns de nous, i repetir d'altres clàssics de la seva carta, dominada sobretot per productes de temporada. Això vol dir que quan hi ha pèsols ofereix els millors, quan hi ha múrgoles, executa platassos amb elles o quan és la temporada de cacera sempre intenta tenir alguna peça a la seva carta. I el primer plat que em porta és l'escabetx de sardines amb oli de pesto i taronja. Com m'agrada menjar escabetxos en un món on els cebitxes s'han apoderat de les cartes! I continuo amb els pèsols ofegats amb ceba i les últimes tòfones de temporada que li quedàven al rebost del restaurant. Tradició o mort!
I arriba el seu Steak tartar de vaca madurada. Amb tot el sabor a carn que ha de tenir l’steak tartar, amb gelat de mostassa i acompanyat d’unes anxoves XXL de Nardín. Una meravella. Oda al producte despullat executat amb molt criteri. I què dir del brioix de tartar de llagostí amb salsa de rovell de l'ou? Una bogeria de gust i gaudiment. Em presenta un platillo de foie gras amb carxofes, ou ferrat amagat i suc de rostit. Espectacular! Un plat que l'hauria de demanar tothom que tingui amor per l'alta tradició gastronòmica. L'Empordà i Girona en general és terra de platillos i estant al Pocavergonya el producte de qualitat apareix sempre. Un 10! I parlant de tradició gastronòmica m'arriba un últim plat, aquest de cullera, com va ser el bacallà amb unes espardenyes al capdamunt, sobre una base de cigrons, finíssims, i amb una sopa que Sito Manzano anomena suquet. Però més que un suquet empordanès era una boullabaisse marsellesa, perfectament executada on els tocs anisats li venien pel licor francès Ricard i pel fonoll tal i com marca la tradició francesa. Producte de qualitat, cuina, cultura gastronòmica. Què més es pot demanar? Senyors cuiners: Més sopes als seus restaurants, si us plau!
L’equip de sala està capitenajat per la Sara que ja porta uns anys sentimental i professionalment al costat d’en Sito, ofereix un acolliment i un coneixement de vins excel·lent. I sense oferir res més que amabilitat cap als seus clients.
Ni Michelin, ni Repsol, ni Macarfi s’equivoquen. A totes aquestes guies aquest restaurant apareix com a recomanat. Com tampocs'equivoquen els seus centenars de clients. Ell fa el seu camí sense buscar res més que el gaudiment total dels comensals quan entren en aquesta gran casa de menjars. I sí, la qualitat és paga, però es paga a gust! Tot plegat fa que el Pocavergonya Bistró sigui un Imprescindible restaurant a Girona i una escala obligada pels amants del bon producte.
Per molts anys més!