En uns moments d'obertures de restaurants al barri vell de la ciutat de Girona semblaria, per les diferents tipologies d'oferta que es dona, que la passió per la gastronomia s'ha perdut. Cuiners televisius fent burgers, restaurants ben decorats on el menjar es fa a quilòmetres de distància, llocs sense ànima però amb la voluntat de convèncer a un despistat turista amb una oferta de moda... Però no, no és del tot cert! Perquè al costat d'aquests nous locals trobem passions d'amor com el Dit i Fet de l'Adrià Edo, passions de família com el Normal dels germans Roca i passions que combinen amor i família com és el cas que ens ocupa, el del Nexe Restaurant, de l'Albert Izquierdo i l'Hugo Cuenca que destil·la amor per la gastronomia i pel producte en cadascun dels plats que presenta. Una grandiosa oda al producte de qualitat ben treballat, ben elaborat, ben executat i ben servit. I això representa el Nexe Restaurant.
I és que quan parlo de passió d'amor i família parlo de la història dels responsables d'aquest imprescindible restaurant, malgrat la seva joventut, situat entre la Plaça del Vi i la Rambla de Girona. És el lloc on Pere Massana va crear el Nu i on els responsables de tot el que s'hi cuinava van decidir agafar les regnes del negoci quan el xef estrellat va decidir traspassar el seu restaurant. Parlo de l'Albert Izquierdo, xef, de la seva parella Núria Berruezo, cap de cuina, de l'Hugo Cuenca, també cap de cuina i de la seva parella Sevi Ahmedova, cap de sala, que actua al costat de Roberto Urresti, el sumiller del Nexe. Un equip que demostra passió i amor per la cuina i que simbolitza el que ha de ser un gran restaurant acollint als seus clients sempre amb un somriure i amb ganes de sorprendre.
I és que quan als aperitius que han preparat un es troba amb un bunyol de llebre escabetxada, volent revisitar una llebre a la royale, res ja no serà igual. Aquí, senyors, hi ha cuina i ho volen demostrar. Un tast que em va deixar trastocat per moments. Déu meu! Però és que després vindrà una deliciosa torradeta d'alga amb sardina marinada que representa un mos difícil d'oblidar i de la que et menjaries una safata plena. Tot just acaba de començar una obra que tindrà diferents actes, però que després de tastar aquests entrants sé, amb certesa matemàtica, que serà un àpat per recordar. Malgrat que arriba un impecable musclo escabetxat amb curri vermell, la Sevi em serveix una ostra amb ponzu que literalment fa veure les estrelles. Aquí, torno a dir, hi ha cuina, aquí hi ha coneixement dels productes i ingredients i aquí hi ha saviesa a l'hora de combinar-los. Això és un espectacle que tot just acaba de començar. Els sashimis de salmó i de tonyina vermella és un preàmbul per a degustar un cebitxe, on aplaudeixo l'absència de coriandre, de llobarro salvatge. Malgrat que hem començat a la França clàssica, hem continuat pel Japó i hem fet escala al Perú, arribem de nou al país, mostrant muscle de producte com és el cas del pollastre negre ecològic de Mas el Cros, que després de rostir-lo a consciència elaboren, amb pasta fresca casolana, el seu caneló amb beixamel de formatge Reixagó d'Olost, elaborat amb llet crua i amb tòfona negra llescada a sobre. Hem parlat de la seva passió pel producte?
No podem deixar de banda l'arròs que tenen a la carta i que directament passa a ser un dels millors que un servidor hagi tastat, el del Sr. Liarte (en homenatge a un antic client que sempre demanava arrossos), potent de sabor, fosc, amb calamar i un escamarlà XL obert per la meitat i marcat lleugerament a la planxa. I tot això sense perdre de vista el seu steak tartar, de nivell, preparat a la barra oberta del restaurant, amb anguila fumada i amb l'amaniment i temperatura de servei perfecte. I les postres? Continuant l'excel·lent nivell de tot l'àpat, em va impressionar el seu xuixo, fet a casa, amb una bona pasta fullada amb bona mantega i farcit de xixona amb un fons de xocolata negra. Un xuixo axixonat. Jugant amb les paraules, innovant en combinacions. Quin final!
I si a cuina tant l'Albert Izquierdo com la Núria Berruezo i l'Hugo Cuenca demostren un altíssim nivell, la sala no queda enrere amb la Sevi Ahmedova acollint als clients i Roberto Urresti al capdavant d'una carta de vins on està explorant petits cellers tant d'aquí com de fora de les nostres fronteres per proposar, en un futur gens allunyat, tastos diferents i d'alçada.
Estem al davant d'un dels grans restaurants de Girona, imprescindible si s'és amant del bon producte i d'una cuina sense complexos. On es busca la felicitat del client amb plats excel·lents on el gust, les coccions i les textures capitanegen la seva cuina.
Un restaurant per seguir la pista i repetir tant com es pugui.
Paraula!