Als nostres estancs, des de sempre, es troben bones marques de cigars havans i en abundància i una de les causes de que fos així era que l'Estat espanyol, durant el franquisme, no va fer cas de l'ordre d'embargament dictada pels EUA als productes cubans després de la revolució de Fidel Castro. Fins i tot s'explica l'anècdota de que el president Kennedy abans de signar l'ordre que vetava els productes cubans, va fer anar als seus assistents a diferents caves d'arreu del país i va aconseguir més de 1.200 cigars, dels que acostumava a fumar, per garantir-se material per un dels seus plaers secrets. Fos o no aquest el motiu, Espanya havia estat des de sempre el principal importador de cigars havans. Però en els darrers anys ha deixat de ser-ho i es pot dir que, ja abans de la Covid-19, però de manera molt clara durant i després de la pandèmia, els estancs de casa nostra han deixat de tenir moltes marques. Trobar havans és difícil i molt més car. Quan preguntes el perquè al teu estanquer, la resposta és repeteix: La Xina se'ls queda tots.
Certament la distribució mundial de les grans marques de cigars havans està ara en mans xines que han acaparat la majoria del mercat, arribant a comprar en origen i fins i tot amb gent arreu del món que es queda tot el que arriba a l'estanc per revendre-ho després a la Xina. Això ha comportar una manca de material de qualitat i un augment molt notable dels preus. De fet alguns cigars, com el robust de Cohibas, han arribat a triplicar el seu preu i es paguen ara mateix per damunt dels seixanta euros la unitat. Sempre que és trobin, que és molt complicat. I el mateix problema que té l'Estat espanyol el té Europa. La Xina s'ha quedat la gran majoria del mercat. Els vegueros han estat sempre un producte de luxe però ara és una mena de luxe asiàtic, que no tothom es pot permetre.
La distribució d'havans és ara mateix qüestió de xinesos i el preu ja no es marca a Europa sinó a Hong Kong. Empresaris de la Xina s'han quedat la meitat de l'empresa que els distribueix i que durant un temps va estar en mans de la companyia espanyola Altadis. La Xina té molts milionaris però com que el mercat està protegit, hi ha més demanda que no pas oferta. Per tant els busquen arreu del món. I això ha provocat que els nostres estancs hagin quedat si no buits, amb moltes mancances perquè els havans que arriben alguns estanquers els reserven per els seus clients de tota la vida. Fa temps que és complicat trobar Cohibas i també alguns productes de Montecristo com les caixes d'Open Eagle i els Edmundo, però és que darrerament no es troben quan es busquen l'Hoyo de Monterrey, alguns Romeo y Julieta o de Partagàs.
Alguns estanquers parlen de que la producció cubana també ha baixat, i és cert, però la causa principal de la manca de cigars havans i del seu augment del preu el tenen les fortunes asiàtiques emergents. Els nous i potents clients han rebentat el mercat. El cigar havà és ara mateix un producte a preus prohibitius per a molta gent. Davant d'això els estanquers han diversificat i donen entrada a productes de primer nivell de la República Dominicana, de Nicaragua i d'Hondures. No són barats, però força més que els cigars havans.