Editat per l'Ajuntament de Girona s'acaba de publicar el segon volum de Girona Menjars de Fires, del periodista i escriptor gastronòmic Salvador Garcia-Arbós. Si la tardor passada ens va regalar un volum en que analitzava els canvis a la cuina tradicional festiva durant les Fires de Sant Narcís a les cuines gironines, en aquest segon volum ens exposa que es menja i es beu als carrers, a la Devesa i a les barraques durant la festa major de la ciutat.
En el primer volum, basat en la memòria de molts gironins i també en la recerca de l'autor, es parlava dels entremesos, canelons, sarsuela, platillos, rostits i rebosteria que es consumia a la majoria de llars. De fet l'autor arribava a la conclusió de que no hi havia pròpiament un menjar de Fires que s'identifiqués amb Girona, sinó que es feia cuina de festa major en funció de la classe social i que, ja entrats els anys 70, es va substituir a moltes llars la cuina de festa major per plats que s'anaven a buscar cuinats o, en els darrers anys, els anomenats de la quinta gamma.
En aquest segon volum, magníficament editat i amb fotografies de Jaume Guillamet, el gran fotògraf de cuina a nivell mundial, l'autor es fixa més en les menges que es consumeixen tradicionalment al carrer, des dels entrepans de botifarra o els de frankfurt o perritos calientes com s'anomenaven els anys 60 i 70 del segle passat. Salvador Garcia-Arbós surt al carrer i ens transporta als espais comuns on es menja i es veu, al marge de la condició social i la capacitat econòmica. Ens parla dels qui torren castanyes, fregeixen xurros, filen sucre i l'enrotllen en un bastó, el cotó fluix de la infantesa. De les pomes caramel·litzades, de les xufles, els tramussos, els talls de coco, les garapinyades les patates rosses de tota la vida i les escalivades que veiem els darrers anys, dels moniatos. I també fa un recorregut per parlar dels xuixos i els panellets, els braços de nata o crema i les lioneses, la ratafia i els licors.... O de com les modestes castanyes, tan bones torrades com acompanyant un plat principal, es converteixen en menges de luxe anomenades marron-glacè.
La gent més jove no pot imaginar com les generacions anteriors esperaven aquests productes perquè només es podien menjar hot dogs per Fires, perquè no hi havia establiments que els comercialitzessin fins els anys 70. I no es venien a les botigues ni a les carnisseries. Èpoques en que a les hamburgueses en deien filet rus, tot i que no es ben bé el mateix. Temps de xampany, vins i pinchitos morunos a la Devesa, de grans parades i noms mítics que hi eren fixes, barrejades entre les que organitzaven els estudiants de batxiller. Abans de les barraques, on amb els entrepans exportats hi va haver entitats que van tornar a posar de moda la torrada amb allioli.