Vaig escoltar amb atenció el pregó que va obrir les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona. El va pronunciar Josep Lagares, vicepresident de la Fundació Metalquimia, oficialment la pregonera del 2022. La Fundació ha fet, fa i farà una gran feina des de la perspectiva cultural, però no podia fer-la si no fos perquè al darrera hi ha una empresa, Metalquimia que ha estat puntera i capdavantera. Metalquimia fa aquest any 50 anys i per tant és lògic que tota la família Metalquimia celebrés per partida doble que fossin escollits com a pregoners. Tampoc no és tant habitual que ho sigui una empresa. No ho tenien fàcil. L'any passat una entitat íntimament lligada a Girona, el GEiEG, va fer una gran pregó, també disruptiu. N'esperava molt del de Josep Lagares, president executiu de l'empresa i ànima d'una Fundació que va néixer per fomentar, promocionar, incentivar, patrocinar i realitzar accions que impulsin la creativitat i la innovació en els diferents àmbits de la societat, empresarial, social, cultural científic-tecnològic i educatiu. No em va defraudar, al contrari.
El fundador de l'empresa, Narcís Lagares, escoltava satisfet el seu fill gran, al costat de l'altre fill, en Sisu, que també vivia la vigília del seu sant des del balcó de l'Ajuntament. Somreien. En Narcís pare va tenir fa cinquanta anys una idea i va tirar endavant una empresa ara present als cinc continents i considerada puntera tecnològicament parlant. Una empresa que des de Girona contribueix a crear riquesa i progrés. Ell encara està al corrent de tot i passa sovint per l'empresa, tot i que també ha dedicat moltes estones a la composició de sardanes. El vaig veure satisfet, divendres, mentre en Josep anava desgranant un pregó ben pensat. Va agrair al consistori i a l'alcaldessa ser escollits pregoners, es va recordar del president Puigdemont i del bisbe Pardo i va anomenar l'alcaldessa Anna Pagans amb qui van començar una col·laboració públic-privada. I va dir coses, moltes.
"Donar felicitat és el millor regal que es pot fer a la societat", va dir. I no ho diu només, ho practica.
Va utilitzar una faula per recordar-nos que si volem acabar amb la guerra, amb la fam, demanar comprensió entre les famílies i amb tantes altres coses que fan d'aquest un mon complicat, no n'hi ha prou només amb demanar-ho sinó que cal plantar llavors per fer-ho possible. Les llavors, les nostres petites accions, contribueixen a les grans transformacions. I és així que la llavor de la Fundació Metalquimia contribueix a l'impuls de la Cultura, de l'Educació, de la Creativació, la paraula que es va inventar, per transformar cors i mentalitats i portar-nos un futur millor. "Donar felicitat és el millor regal que es pot fer a la societat", va dir. I no ho diu només, ho practica.
S'han compromès amb la Cultura i la Música Catalanes, perqué són, va dir, un reflex de l'ànima d'un país. Impulsen projectes que reforcen la catalanitat, el sentit de pertinença a Catalunya i un reforç dels valors que ens distingeixen com a societat, perquè una societat sense valors, assegura, és una societat sense futur. Per tant continuen ferms , compromesos amb la Creativació perquè, com assegura en un discurs que fa temps escampa a qui el vol escoltar, només els que s'adaptin als canvis exponencials que vivim i n'aprenguin, podran avançar, mentre la resta es veurà sotmesa a l'ostracisme. Vint anys es dona Josep Lagares per assistir a l'explosió de la Creativació i cal preparar-se per l'esclat, des de l'escola, la família, des de tot el país. I va deixar anar una frase que se li sent en privat des de fa molts anys: "Creativació o Extinció.... nosaltres triem".
Quan se li pregunta què cal fer, ho té clar. Després d'una pandèmia, enmig d'una guerra, no tenim dret ni a la paràlisi ni al canvi. Calen lideratges, cal ser compromès, moure's, actuar, "fer que les coses passin en lloc d'esperar que passin". Recuperar la il·lusió de país, no oblidar mai la grandesa de Catalunya i la seva gent. No, no era un discurs polític. Tant de bo. Però són les bases per tota la nostra societat, per anar endavant, per no caure en la mediocritat ni en la irrellevància. Josep Lagares va demanar implicació i compromís a tots, i unitat en allò important en moments excepcionals. I sap, va dir, que Girona se'n sortirà per la combinació de gent bona i amb talent amb bona gent amb cor.
I després van sonar els membres de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. El Girona m'enamora i els aires trinqueros del Festa Major. Un bon pregó, festiu, sí, però amb molt de contingut que estaria bé que molta gent, la que era al balcó , la de baix, a la plaça, i la que ho va veure per Televisió de Girona, rellegís i medités.