A sobre d’una cinglera basàltica de més de cinquanta metres d’alçada i de gairebé un quilòmetre de llarg, es troba un dels pobles més característics de la província de Girona. Castellfollit de la Roca és un magnífic mirador natural des d’on es poden veure les valls flu- vials del Fluvià i el Toronell.
Amb les cases a tocar del límit del precipici, el campanar de l’església de Sant Salvador completa la silueta del poble. D’aquesta esglé- sia se’n té constància des del segle XIII, que va quedar destruïda amb el terratrèmol del 1428 on va morir el 25% de la població. Reconstruïda altre cop, les tropes franceses hi van fer grans destrosses al segle XVII i durant la guerra civil va ser cremada.
Sobre el nom de Castellfollit, hi ha dues teories sobre el seu origen. Una diu que prové de la silue- ta de la cinglera, que s’assimila a una fortalesa. “Follit”, per la seva part, provindria del fet que la cinglera s’ha format com si fossin fulles allargades. L’altra teoria defensa que està relacionat amb l’existència d’un castell a la zona. Això ho corrobora el fet que l’any 1006 ja es troba el nom “Kastro Follit”. Respecte a la paraula “follit”, pot ser del fet que la construcció fos laminada, és a dir, realitzada amb pissarra. Com que a la zona no hi ha aquest tipus de roca, es creu que el nom és per la similitud amb el basalt.
Sigui com sigui, el castell no ha sobreviscut fins als nostres dies, perquè va ser enderrocat per l’exèrcit francès l’any 1691. Segles més tard, en el context de la tercera guerra carlina, en aquesta zona les forces carlines del general Savalls van derrotar l’any 1874 a les tropes republicanes de Nouvilas.
Amb la seva història i la seva característica oro- grafia, Castellfollit és especial. Com deia Josep Pla, “Castellfollit és un poble per a posar sobre una calaixera o per a servir de premi en alguns Jocs Florals d’aquells que deixen en el cor dels assistents un record inesborrable”.