De l’arquitecte noucentista Joan Roca Pinet, l’edifici va ser una fàbrica i assecador d’embotits i forma part del catàleg de BCIL d’Olot. El projecte adapta l’espai de la planta baixa, d’ús inicialment industrial (1917) reconvertit posteriorment en oficines (1985), a un programa d’habitatge (2020).
La ubicació de cada peça del nou programa permet que els espais flueixin per ser descoberts. A les façanes, es van tancar uns buits i se’n van obrir d’altres, amb unes pedres centenàries que es van reubicar per no desaparèixer. S’eliminen els falsos sostres i les instal·lacions anteriors i es deixen vistes les voltes catalanes. Les fusteries interiors es restauren i es col·loquen modificades per aconseguir nous filtres i noves privacitats.
El nou paviment de fang cuit, irregular i imperfecte, evoca l’antic terra de fàbriques i masies. En un diàleg amb les teules vidriades de la singular coberta de l’edifici, cada bany de la casa pren integralment un dels tres colors que la componen: groc, verd i blau.