CAT
Montse Aguer (Figueres, 1963), llicenciada en filologia Catalana, és una experta en Salvador Dalí. El 1986, de la mà d’Antoni Pitxot, va conèixer Dalí a Torre Galatea. Directora del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí, ha comissariat diverses exposicions arreu del món a l’entorn de la figura de Dalí i ha publicat treballs i intervingut en diferents actes públics relacionats amb la seva vida i obra. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 fou nomenada Patrona del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia.Actualment és la directora dels Museus Dalí.
L’any 2015 pren possessió com a directora dels Museus Dalí malgrat que la seva vinculació amb l’univers Dalí es va iniciar al 1986 quan va conèixer a Salvador Dalí de la ma d’Antoni Pitxot... Pitxot ha estat un dels meus grans referents. Era un artista culte, generós, irònic. Col·laborar amb ell era enriquidor i divertit. Vaig ser afortunada que ell m’introduís en el món Dalí. Ell em va introduir a Dalí i em va mostrar com apropar-m’hi i entendre el seu moment vital i intel·lectual.
Com era Salvador Dalí en la intimitat? Va arribar a conèixer a Gala? Vaig conèixer un Dalí ja gran, que vivia a Torre Galatea, l’edifici annex al seu Teatre-Museu. Des de la finestra de la seva habitació, contemplava els murs del seu museu. Era un Dalí callat, seriós, però que s’interessava per l’actualitat i també per algun tema més en concret, més del seu univers personal. Mantenia la seva mirada poderosa. No vaig conèixer Gala. M’hagués agradat molt.
El Teatre-Museu Dalí és un dels museus més visitats de l’estat. A què es deu aquest gran interès per conèixer l’obra i la vida del pintor figuerenc? Perquè és un artista que ha sabut pintar el seu segle, amb les seves pors i angoixes, i també ha sabut prefigurar el futur, s’ha sabut anticipar. Així mateix és un pintor que apel.la al subconscient, a la imaginació, que obre “finestres mentals”, que ens convida a participar de la seva obra.
Preservar la figura i l’obra de Dalí al món li deu requerir molt temps... Requereix molt de temps. Gairebé som obsessius, com el mateix Dalí. Hi ha tot un equip de gent que hi dedica moltes hores cada dia. Dalí planteja sempre nous reptes, i la manera de presentar-lo i difondre’l també ens els planteja. Per tant, la nostra tasca és estar al dia i arribar, amb rigor, al màxim de gent possible i també és la de saber-nos anticipar.
Sobretot París però també Nova York van representar el seu estrellat com artista. Però el Teatre-Museu el va voler fer a la seva ciutat natal, a Figueres, malgrat viure-hi molts pocs anys... El seu paisatge, la seva ciutat natal, formen part de la seva essència. És un artista que no es pot entendre sense el seu paisatge, la llum, la manera de captar i entendre la realitat. Conèixer la seva obra implica visitar Figueres i Cadaqués i l’entorn de l’Empordà. Visitar-los i amarar-se de l’entorn.
Quina és l’obra de Dalí que voldria tenir al Museu? Ara que fins al 30 d’abril podem contemplar al Teatre-Museu Dalí de Figueres l’oli El Crist, puc dir, encara amb més convicció, que és una obra que m’agradaria molt que fos al Museu. És una obra icònica, que trenca amb la iconografia tradicional i que commou. És una obra on destaca la tècnica de Dalí, la tècnica dels grans Mestres de la història de l’art.
ESP
Montse Aguer (Figueres, 1963), licenciada en filología Catalana, es una experta en Salvador Dalí. En 1986, de la mano de Antoni Pitxot, conoció a Dalí en Torre Galatea. Directora del Centro de Estudios Dalinianos de la Fundación Gala-Salvador Dalí, ha comisariado diversas exposiciones en todo el mundo en torno a la figura de Dalí y ha publicado trabajos e intervenido en diferentes actos públicos relacionados con su vida y obra. En 2005 recibió la Cruz de Sant Jordi y en 2012 fue nombrada Patrona del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Actualmente es la directora de los Museos Dalí.
En 2015 toma posesión como directora de los Museos Dalí a pesar de que su vinculación con el universo Dalí se inició en 1986 cuando conoció a Salvador Dalí de la mano de Antoni Pitxot... Pitxot ha sido uno de mis mayores referentes. Era un artista culto, generoso, irónico. Colaborar con él era enriquecedor y divertido. Fui afortunada de que él me introdujera en el mundo Dalí. Él me introdujo en Dalí y me mostró cómo acercarme a él y entender su momento vital e intelectual.
¿Cómo era Salvador Dalí en la intimidad? ¿Llegó a conocer a Gala? Conocí a un Dalí ya mayor, que vivía en Torre Galatea, el edificio anexo a su Teatro-Museo. Desde la ventana de su habitación contemplaba los muros de su museo. Era un Dalí callado, serio, pero que se interesaba por la actualidad y también por algún tema más concreto, más de su universo personal. Mantenía su mirada poderosa. No conocí a Gala. Me hubiera gustado mucho.
El Teatro-Museo Dalí es uno de los museos más visitados del estado. ¿A qué se debe este gran interés por conocer la obra y la vida del pintor figuerense? Porque es un artista que ha sabido pintar su siglo, con sus miedos y angustias, y también ha sabido prefigurar el futuro, ha sabido anticiparse. Asimismo, es un pintor que apela al subconsciente, a la imaginación, que abre “ventanas mentales”, que nos invita a participar de su obra.
Preservar la figura y la obra de Dalí en el mundo le requerirá mucho tiempo... Requiere mucho tiempo. Casi somos obsesivos, como el propio Dalí. Hay todo un equipo de gente que le dedica muchas horas cada día. Dalí plantea siempre nuevos retos, y la forma de presentarlo y difundirlo también nos los plantea. Por tanto, nuestra tarea es estar al día y llegar, con rigor, al máximo de gente posible y también es la de saber anticiparnos.
Sobre todo París pero también Nueva York representaron a su estrellado como artista. Pero el Teatro-Museo quiso hacerlo en su ciudad natal, en Figueres, a pesar de vivir muy pocos años... Su paisaje, su ciudad natal, forman parte de su esencia. Es un artista que no puede entenderse sin su paisaje, la luz, la manera de captar y entender la realidad. Conocer su obra implica visitar Figueres i Cadaqués y el entorno del Empordà. Visitarlos y empaparse del entorno.
¿Cuál es la obra de Dalí que quisiera tener en el Museo? Ahora que hasta el 30 de abril podemos contemplar en el Teatro-Museo Dalí de Figueres el óleo El Cristo, puedo decir, aún con más convicción, que es una obra que me gustaría mucho que fuera en el Museo. Es una obra icónica, que rompe con la iconografía tradicional y que conmueve. Es una obra donde destaca la técnica de Dalí, la técnica de los grandes Maestros de la historia del arte.
FR
Montse Aguer (Figueres, 1963), diplômée en philologie catalane, est une spécialiste de Salvador Dalí. En 1986, avec Antoni Pitxot, elle a rencontré Dalí à la Torre Galatea. Directrice du Centre d'études daliniennes de la Fondation Gala-Salvador Dalí, elle a organisé plusieurs expositions dans le monde entier sur la figure de Dalí et a publié des ouvrages et pris la parole lors de divers événements publics liés à la vie et à l'œuvre de l'artiste. En 2005, elle a reçu la Croix de Sant Jordi et en 2012, elle a été nommée patronne du Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Elle est actuellement directrice des musées Dalí.
En 2015, elle a pris la direction des musées Dalí, bien que ses liens avec l'univers Dalí aient commencé en 1986, lorsqu'elle a rencontré Salvador Dalí par l'intermédiaire d'Antoni Pitxot... Pitxot a été l'une de mes plus grandes références. C'était un artiste cultivé, généreux, ironique. Collaborer avec lui a été enrichissant et amusant. J'ai eu la chance qu'il m'introduise dans le monde de Dalí. Il m'a fait connaître Dalí et m'a montré comment l'approcher et comprendre son moment vital et intellectuel.
Comment était Salvador Dalí en privé, et avez-vous fait la connaissance de Gala ? J'ai rencontré un Dalí plus âgé, qui vivait à Torre Galatea, l'immeuble attenant à son Théâtre-Musée. De la fenêtre de sa chambre, il regardait les murs de son musée. C'était un Dalí calme et sérieux, mais il s'intéressait à l'actualité et aussi à des sujets plus spécifiques, plus proches de son univers personnel. Il gardait son regard puissant. Je n'ai jamais rencontré Gala. J'aurais aimé le faire.
Le Théâtre-musée Dalí est l'un des musées les plus visités d'Espagne. Pourquoi l'œuvre et la vie du peintre né à Figueres suscitent-elles autant d'intérêt ? Parce que c'est un artiste qui a su peindre son siècle, avec ses peurs et ses angoisses, et qu'il a aussi su préfigurer l'avenir, il a su l'anticiper. C'est aussi un peintre qui fait appel au subconscient, à l'imagination, qui ouvre des "fenêtres mentales", qui nous invite à participer à son œuvre.
Préserver la figure et l'œuvre de Dalí dans le monde demandera beaucoup de temps... Cela demande beaucoup de temps. Nous sommes presque obsessionnels, comme Dalí lui-même. Il y a toute une équipe de personnes qui y consacrent de nombreuses heures chaque jour. Dalí pose toujours de nouveaux défis, et la manière dont nous le présentons et le diffusons en pose également. Notre tâche est donc de rester à jour et de toucher le plus grand nombre avec rigueur, mais aussi de savoir anticiper.
Paris en particulier, mais aussi New York ont représenté son étoile d'artiste. Mais le Théâtre-Musée a voulu le faire dans sa ville natale, à Figueres, alors qu'il n'y a vécu que quelques années ? Son paysage, sa ville natale font partie de son essence. C'est un artiste qui ne peut être compris sans son paysage, sa lumière, sa façon de capter et de comprendre la réalité. Connaître son œuvre, c'est se rendre à Figueres, à Cadaqués et dans les environs de l'Empordà. Les visiter et s'en imprégner.
Quelles sont les œuvres de Dalí que vous aimeriez voir au musée ? Maintenant que le Théâtre-musée Dalí de Figueres accueille jusqu'au 30 avril le Christ à l'huile, je peux affirmer avec encore plus de conviction qu'il s'agit d'une œuvre que j'aimerais beaucoup avoir au musée. C'est une œuvre iconique, qui rompt avec l'iconographie traditionnelle et qui est émouvante. C'est une œuvre où se distingue la technique de Dalí, la technique des grands maîtres de l'histoire de l'art.
ENG
Montse Aguer (Figueres, 1963), a graduate in Catalan philology, is an expert on Salvador Dalí. In 1986, with Antoni Pitxot, she met Dalí at Torre Galatea. Director of the Gala-Salvador Dalí Foundation's Centre for Dalinian Studies, she has curated several exhibitions around the world on the figure of Dalí and has published works and spoken at various public events related to his life and work. In 2005 she was awarded the Sant Jordi Cross and in 2012 she was named Patron Saint of the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. She is currently the director of the Dalí Museums.
In 2015 she took over as director of the Dalí Museums, despite the fact that her links with the Dalí universe began in 1986 when she met Salvador Dalí through Antoni Pitxot... Pitxot has been one of my greatest points of reference. He was a cultured, generous, ironic artist. Collaborating with him was enriching and fun. I was fortunate that he introduced me to the world of Dalí. He introduced me to Dalí and showed me how to approach him and understand his vital and intellectual moment.
What was Salvador Dalí like in private, and did you get to know Gala? I met an older Dalí, who lived in Torre Galatea, the building attached to his Theatre-Museum. From the window of his room he looked out over the walls of his museum. He was a quiet, serious Dalí, but he was interested in current affairs and also in more specific subjects, more of his personal universe. He kept his powerful gaze. I never met Gala. I would have liked to.
The Dalí Theatre-Museum is one of the most visited museums in Spain. Why is there so much interest in the work and life of the Figueres-born painter? Because he is an artist who knew how to paint his century, with its fears and anxieties, and he also knew how to prefigure the future, he knew how to anticipate it. He is also a painter who appeals to the subconscious, to the imagination, who opens "mental windows", who invites us to participate in his work.
Preserving Dalí's figure and work in the world will require a lot of time... It requires a lot of time. We are almost obsessive, like Dalí himself. There is a whole team of people who devote many hours to it every day. Dalí always poses new challenges, and the way we present and disseminate him also poses new challenges for us. Our task, therefore, is to keep up to date and to reach as many people as possible with rigour, and also to know how to anticipate.
Above all Paris, but also New York represented his star as an artist. But the Theatre-Museum wanted to do it in his hometown, in Figueres, despite the fact that he lived there for only a few years? His landscape, his hometown, are part of his essence. He is an artist who cannot be understood without his landscape, the light, the way he captures and understands reality. Getting to know his work involves visiting Figueres and Cadaqués and the surrounding area of the Empordà. Visiting them and soaking up the surroundings.
Which of Dalí's works would you like to have in the Museum? Now that until 30 April we can see the oil painting Christ at the Dalí Theatre-Museum in Figueres, I can say, with even more conviction, that it is a work I would very much like to have in the Museum. It is an iconic work, which breaks with traditional iconography and is moving. It is a work in which Dalí's technique stands out, the technique of the great masters of the history of art.