El Festival Peralada va tancar la seva 37 edició amb un recital líric amb les veus de Serena Sáenz i Jonah Hoskins, acompanyats al piano per Maciej Pikulski.
Dissabte 5 d’agost, la jove soprano barcelonina Serena Sáenz, el tenor nord-americà Jonah Hoskins i el pianista polonès Maciej Pikulski van oferir un recital memorable amb una gran diversitat de colors musicals i estils. Sáenz i Hoskins van demostrar una frescor, una varietat de recursos, un talent, una sensibilitat, una expressivitat i una teatralitat inusitades. La primera part del concert, que va estar dedicada a l’historiador i crític operístic Roger Alier (la Vanguardia), un gran amic del festival, va estar gairebé monopolitzada per dos representants més que significatius del bel canto, com ara Gaetano Donizetti (1797-1848) i Gioachino Rossini (1792- 1868). El concert va començar amb aquest tour de force que és per a un tenor l’ària “Ah! mes amis” de l’òpera La fille du regiment, de Donizetti i els seus 9 do de pit, que Hoskins, un tenor emergent, amb un color de veu preciós va interpretar amb suficiència i confiança. La vetllada prometia emocions. La primera intervenció de Serena Sáez al recital va estar per interpretar a flor de pell la lluita interna entre l'amor veritable i les temptacions mundanes que experimenta Manon, en l’emotiva i melòdica ària "Obéissons quand leur voix appelle..." de l’òpera homònima, composada per Jules Massenet (1842-1912).
El programa de la segona part del recital continuava amarat a l’inici de totes les característiques que fan tan agradós el bel canto a la majoria del públic. Les dues primeres peces van estar de La Traviata (“Parigi, o cara”), un altre duet d’un alt voltatge, i Rigoletto (“Caro nome che il mio cor”), de Giuseppe Verdi (1813-1901). Un dels moments de més lluïment de Hoskins va arribar amb la interpretació de la conegudíssima ària “Una furtiva lacrima”, de L’elisir d’amore de Donizetti, que ha anat seguida del duet còmic “Caro elisir…Esulti pur la barbara”, de la mateixa òpera, en que Nemorino i Adina protagonitzen una escena molt divertida que Sáenz i Hoskins van interpretar de manera sensacional. Tots dos posseeixen una bis còmica que tomba d’esquena i una gran capacitat per representar el seu personatge, sense oblidar el rigor i la tècnica del cant.