Josep Maria Fonalleras no ha deixat de visitar la capital italiana des que el seu pare el va portar per primer cop quan era adolescent. És un retrat de la Roma eterna, la dels temples romans, esglésies i restes antigues; però també de la Roma actual, dels cafès i de les places plenes de turistes. És la Roma dels emperadors, dels papes, de Rafael, Bernini i Fellini. “No hi ha només una sola Roma”, escriu Fonalleras, “N’hi ha tantes com mirades hi reposen, tantes com passejades o cafès”.
"No hi ha només una sola Roma, n'hi ha tantes com mirades hi reposen, tantes passejades o cafès", diu Fonalleras.
Un cafè a Roma és una oda a la ciutat fundada per Ròmul i Rem; una carta d’amor al lloc que guarda la tomba de John Keats, aquell poeta que va fer gravar a la seva tomba: “aquí descansa algú el nom del qual va ser escrit en l’aigua”. Així doncs, no es tracta d’una guia turística ni una enciclopèdia històrica, sinó un “recorregut dispers i sentimental”. L’escriptor recalca que “en surts punxat de Roma, ferit”. No fa falta haver visitat mai Roma per gaudir del que Fonalleras explica i de segur que després d’haver llegit l’obra us vindran ganes d’anar-hi com més aviat millor. O, si ja hi heu anat, de tornar-hi.