Un tapís uníc en el seu gènere i només comparable al tapís de Bayeux. Es conserva al Museu Capitular de la Catedral de Girona i originàriament era més gran del que es conserva actualment.
Amb la construcció dels grans balnearis, Caldes es va consolidar com a poble d’estiueig i, a més a més, va comportar un augment de població, principalment procedent de Barcelona i d’elevat poder adquisitiu.
L’estàtua d’Ava Gardner encara mira al mar des de la vila vella de Tossa de Mar. La diva de Hollywood havia trepitjat la sorra de la platja gran l’any 1950, quan hi va arribar pel rodatge de la pel·lícula “Pandora i l’holandès errant”.
Un paradís gentil que subrallta la bellesa, l'esveltesa i la distinció. El seu terme munciipal és ple de tresors modernistes i cales d'una bellesa incomparable
Al mig de la seva platja es troba Sa Palomera, una roca que s'endinsa en el mar i que marca el començament de la Costa Brava. Des d'aquí és des d'on es llancen els castells de focs durant el Concurs Internacional de Focs d'Artifici.
La porta sud de la Costa Brava amb un gran patrimoni vinculat al Mediterrani. Està conformada per les poblacions de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar.
Josep Maria Fonalleras no ha deixat de visitar la capital italiana des que el seu pare el va portar per primer cop quan era adolescent. És un retrat de la Roma eterna, la dels temples romans, esglésies i restes antigues; però també de la Roma actual.
A la muntanya de Sant Julià de Ramis, construïda a sobre de l’antic poble ibèric de Kerunta, es troba una fortalesa d’època tardoromana coneguda com a Castellum Fractum, unes runes d'un poblat ibèric i una fortalesa romana
Colera roman com una excepció a la Costa Brava mantenint la seva essència, on els visitants poden trobar la pau i el silenci en aquesta població vora el mar, la més petita de la Costa Brava.
El Centre treballa per gestionar i preservar els documents fotogràfics i audiovisuals de Girona des del segle XIX fins l'actualitat. El fons fotogràfic prové de galeries, com Foto Lux o Unal
La Catedral de Santa Maria, omnipotent per sobre de les teulades dels edificis de Girona i escortada per l’església de Sant Feliu, ha estat des de fa segles testimoni de la història de la ciutat.