La matinada de dissabte a diumenge va morir a casa seva l'empresari Narcís Agustí i Agustí, als 88 anys. Era una persona molt coneguda a tot Catalunya i especialment a la Garrotxa -va néixer a Olot i tenia casa a Castellfollit de la Roca-, i a Girona, on la seva família va obrir el 1945 cinema Ultònia, que ell va regentar, i el 1978 els Cinemes Catalunya del carrer Emili Grahit i posteriorment, l'any 2000 els multicinema Oscar, rebatejats el 2009 com Ocine a Sant Ponç. Empresari històric del sector del cinema, la seva empresa, que presidia, té 170 sales a tot l'estat i a França amb més de 30.000 butaques.
La tradició empresarial de la família s'havia iniciat quan el seu pare, Joan Agustí Pujol es va fer càrrec del cinema Núria d'Olot el 7 de setembre de 1942 abans d'obrir l'imponent Cine Teatre Ultònia el 1945, que disposava de 1.400 butaques, a la Gran Via de Girona. A Olot també va regentar el cine Gridó, que va tancar el 2001. A part de regentar altres negocis, en el del cinema se'l considera un empresari exemplar i històric. A Girona, al marge de l'Ultònia, que va tancar el 2000 per ampliar l'hotel que regenta un seu germà, i dels Cinemes Catalunya i l'Ocine, havia programat durant una etapa els cinemes Modern quan encara estaven sota el paraigües de la Grober, i el cinema Orient, a la cantonada dels carrer de la Rutlla i Emili Grahit. També als Cinemes Catalunya s'havien organitzat les dues primeres Setmanes de la Crítica, amb un èxit tan important que van ser la gènesi de l'actual Truffaut.
Com a empresari va agafar les rendes del negoci el 1965 i va ser considerat sempre un innovador. Als Catalunya va posar de moda, amb el programador Kim Riera, nits temàtiques com les del Terror, que van fer fortuna. La seva especial sensibilitat es veia quan en la inauguració dels Catalunya va programar La Guerra de les Galàxies a la sala 1 i El cuirassat Potemkin, pels cinèfils a la 2. També després va obrir el Catalunya 3.
Al cinema Orient hi va donar un impuls quan el va convertit en sala d'art i assaig on es van passar pel·lícules històriques que no trobaven lloc a les sales comercials. Posteriorment es va convertir en sala S, abans del seu enderrocament per la construcció del carrer Emili Grahit. La darrera pel·lícula que s'hi va projectar va ser la de Peter Bogdanovich, The last picture show.
El desembre del 2000 va inaugurar els Oscar a Sant Ponç, que per una disputa amb l'Acadèmia de Hollywood es va passar a anomenar Ocine el 2009. Sota la direcció de Narcís Agustí i amb els seus tres fills, Joan, Jordi i Esteve, els Ocine, empresa cent per cent catalana, té sales a tot Catalunya, Astúries, les Illes Balears, Cantàbria, País Valencià, Andalusia, Canàries i Castella, a més de les ciutats de Besiers i Anglet, a l'Estat francès.
Narcís Agustí i Agustí era membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Va rebre el premi Sant Jordi de Radio Nacional de España per a la millor tasca a la indústria del cinema i el de la Crítica catalana a la millor sala d'exhibició de Catalunya. Però sobretot s'emporta el reconeixement del món del cinema i de l'empresa catalana. Serà enterrat a Olot.