Aquest diumenge 20 de novembre, Sant Gregori celebra la quinzena edició de la Fira del Pa i de la Xocolata, un esdeveniment en el que, com diu el seu propi nom, aquests dos elements configuren les activitats del dia, des de les degustacions d'aquests productes als tallers, concursos i exposicions que s'hi fan al voltant d'una important oferta d'activitats lúdiques, tallers infantils, manualitats, aules de cuina i maridatges de xocolata.
El pa i la xocolata era el berenar de la infància. La memòria, tan traïdora en tants sentits, fa recordar aquells berenars que per força havien de ser especials, vull dir que no eren per fer-los a diari per una simple qüestió econòmica. El pa de Viena, un concepte que ara no se sent de manera tan habitual i la xocolata amb llet eren un plaer pels sentits. Els recordo i em transporten als anys de la infància. La manera com els menjàvem, primer el pa i reservant la xocolata o just al revés. En el dia a dia la xocolata hi era, sense abusar-ne. I el pa era de fleca, d'aquells barres de quilo que ara ens sorprendrien per la seva grandària o dels pans rodons de l'època, el que ara venen com a pa de pagès. El pa de Viena o els llonguets no eren tan habituals i per això el record és per ells. Però eren la nostra Magdalena de Proust, el record d'aquell pa i d'aquella xocolata.
El pa i la xocolata era el berenar de la infància. La memòria, tan traïdora en tants sentits, fa recordar aquells berenars que per força havien de ser especials, vull dir que no eren per fer-los a diari per una simple qüestió econòmica
Ara, els que hi entenen, mengen xocolata amb un tant per cent elevat de cacau. Xocolates bones. D'aquelles que tan bé coneix en Jordi Roca i que serveixen a Casa Cacao. Però el meu record se'n va a aquelles xocolates amb llet del record infantil. Xocolates Torras, de les que no en menjàvem molta, però guardàvem al llarg de l'any l'embolcall de les teules perquè quan arribaven Fires els intercanviàvem per viatges als caballitos. Em venen al cap la imatge de la petita parada on s'intercanviaven els embolcalls per les entrades que donaven dret a fer voltes en una època en que no hi havia tanta màniga ampla per gastar. O els gronxadors grocs de la marca que tenia fàbrica a Cornellà del Terri. N'hi havien d'altres, de marques de xocolata. Cada territori té les seves. La meva marca no era cap multinacional, sinó producte de proximitat. I em semblava molt i molt bona, com el gust d'aquell pa de Viena que mai més no he trobat. El que dèiem d'en Proust i del temps perdut. Francament, prefereixo el pa i la xocolata a la magdalena sucada amb té de l'obra de l'escriptor francès.
La Fira del Pa i de la Xocolata d'aquest any tindrà una prèvia interessant. Dissabte dia 19, a les dotze del migdia, al Centre Cívic de Sant Gregori, hi serà Lluc Crusellas, el jove osonenc, de Santa Eulàlia de Riuprimer, que a finals d'octubre es va proclamar rei de la xocolata després de guanyar el World Chocolate Masters, celebrat a París. El jove pastisser treballa al Carme Pastisseria de Vic com a xef de pastisseria del grup que gestiona forns i pastisseries a Osona i explicarà la seva experiència en el decurs d'una entrevista. Una prèvia excel·lent per una Fira que atrau molta gent a la Vall del Llémena a la recerca de la memòria de la infància, del pa i de la xocolata.