dilluns 18 juny 2018

SA BATALLA DE SEDDORI

El 30 de juny de 1409, a la ciutat de Sanluri, al sud de Sardenya, en el llarg conflicte entre els sards del jutjat d’Arborea i els catalanoaragonesos, es va produir una batalla decisiva. Amb la derrota dels sards, liderats per Guillem de Narbona, va acabar també el somni d’independència que havien ambicionat les poblacions de Sardenya durant més de seixanta anys. Va ser una batalla, que va començar a trenc d’alba, terrible, ferotge i sagnant. Fins i tot avui, molts topònims de la ciutat de Sardenya s’inspiren en aquest tràgic i fatal esdeveniment, de fet el lloc de la batalla es diu, en llengua sarda, “Su bruncu de sa battalla” i en el lloc anomenat “Su occidroxiu”, es va produir una espantosa massacre de sards: una premissa del que l’exèrcit aragonès va fer als habitants de Sanluri. La major part de la població va ser passada a espasa i els supervivents van ser deportats a Catalunya com a esclaus. També hi va haver nombroses morts al camp catalanoaragonès i, després d’uns quants dies, com a conseqüència de la febre malària, també va morir Martí el Jove, rei de Sicília i fill de Martí l’Humà. La tragèdia d’aquesta batalla va afectar Sardenya i Catalunya, perquè va marcar el lent i ineluctable declivi de la Corona d’Aragó, amb l’ascensió al tron d’un castellà de la dinastia Trastàmara. Després de Casp, va començar el declivi les conseqüències del qual, encara avui, pateix Catalunya.

Deixa una resposta