dimecres 21 agost 2019

Romànic a Sardenya

Una de les característiques distintives de l’edat mitjana a Sardenya és la notable difusió de l’arquitectura romànica, arribada miraculosament fins als nostres dies. La dominació pisana i genovesa, combinada amb la presència massiva dels ordes monàstics derivats del llinatge benedictí, van portar a l’illa treballadors especialitzats en estils i models continentals, que s’estenien per tota l’Europa cristiana. El primer edifici romànic de Sardenya és la basílica de San Gavino de Porto Torres, construïda pel jutge de Torres, Gonnario Comita, immediatament després del cisma oriental de 1054. Més tard, hi va haver un gran impuls a la construcció de noves esglésies i catedrals, gràcies al desig del Papa de “llatinitzar” l’església sarda. Això explica l’establiment de 18 diòcesis a tota l’illa, amb una població molt petita, i la concessió de grans subvencions per a la construcció de l’aristocràcia judicial sarda. En aquestes noves esglésies i catedrals es fa palesa la influència dels estils toscans i llombards, però des del segle XIV es va produir un procés de transformació del romànic sard i els primers contactes amb el gòtic. Un gòtic sard que, malgrat la presència catalana a Sardenya des del 1323, influirà de manera predominant en l’arquitectura religiosa sarda.

Deixa una resposta