diumenge 5 juliol 2020

La Pesta Negra a Girona

pesta negra girona

La tendència demogràfica sempre ha estat un element important en la història d’un poble, ja que està estretament relacionada amb esdeveniments econòmics, polítics o de salut.

Aquesta consideració també s’aplica a Catalunya i a la ciutat de Girona. Les primeres dades de la població gironina són les de l’antic règim, exactament al fogatge o censo fiscal del 1365-70, quan la ciutat tenia uns 1.590 veïns, i era la cinquena ciutat catalana més important, després de Barcelona, ​​Perpinyà, Lleida i Tortosa.

Aquestes dades indiquen clarament dos grans i terribles esdeveniments que van caracteritzar la història de Girona: la fam del 1333 i el terrible flagell de la Pesta Negra del 1347-48. La Pesta Negra va ser un fenomen endèmic que va devastar tot Europa, i va disminuir les poblacions. El febrer de 1349, els administradors de la ciutat, en una carta dirigida al sobirà, descrivien clarament l’estat de prostració econòmica de la ciutat, causat per l’elevada taxa de mortalitat.

Després del fogatge del 1365-70, les xifres de 1378 encara ens donen un saldo extremadament negatiu, amb només 952 veïns. Fruit d’una altra epidèmia que va afectar la ciutat el 1371, fins al punt que el papa Gregori XI va concedir una indulgència plenària i la remissió de tots els pecats als habitants de Girona que van morir de la pesta. Fins i tot al segle XV, les coses no van anar millor per a Girona. Les plagues es van succeir de forma cíclica. Tenim notícies de fenòmens especialment greus el 1410, 1421, 1434, 1441, 1456-57, 1465-66, 1472, 1476, 1488 i 1494. A més d’aquests endèmics, la població de Girona també va patir els efectes de la guerra civil del 1462-72, que certament no eren lleus.

 

Deixa una resposta