dissabte 7 desembre 2019

La Majordoma de Sant Narcís

La Majordoma de Sant Narcís

Pujant el passeig Arqueològic, trobem una escultura feta amb pedra de Girona que representa la majordoma de sant Narcís.

Diuen que era una molt bona cuinera, però també molt xafardera i que, a més, tenia poders que feia servir sovint per fer malifetes.

Es passejava per Girona amb un vestit de colors i esquellerincs al capdavall i com que li agradava molt menjar, estava molt i molt grassa i sovint havia de seure en un tron que portaven els seus servents. També s’explica que tot i que a la gent els encuriosia veure-la passar, molts tancaven portes i finestres perquè no sentís el que es parlava dins les cases i no ho expliqués a tothom.

Un dia sant Narcís se’n va atipar, de tot plegat, i li va retirar els poders, però es veu que al cap d’uns dies, la majordoma va tenir un pressentiment que es va fer realitat, els soldats romans mataven el seu amo i ella a l’estar tan grassa no va poder córrer a avisar-lo. Va ser així com a partir d’aquell moment, molt penedida, va començar a cuinar menjar per als pobres, cada dia preparava una gran olla de sopa al peu de les escales de la catedral.

Un dia, ja gran, diuen que va viure més de cent anys, es va morir al costat del foc i la gent de Girona es preguntava com treure-la d’allà perquè seguia estant molt grassa. Sembla que uns nens que jugaven pels voltants, s’hi van apropar i la van voler tocar, llavors es van adonar que la majordoma no pesava gens, els seus pecats li havien estat perdonats i s’havia convertit en àngel. És així com la veiem representada, amb les ales d’àngel, la seva panxeta i un llibre que per a uns és de receptes de cuina i per a d’altres de les xafarderies.

         

Deixa una resposta