dijous 21 març 2019

EL TARLÀ

Ara que s’acosten les festes de primavera de la Rambla, just abans de Sant Jordi, arriba el dia de penjar el Tarlà, un ninot amb vestimenta de colors i esquellerincs, que agafat a una barra col·locada de costat a costat del carrer de l’Argenteria, fa giravoltes en fer rodar la manovella que hi ha en un dels balcons.

Explica la llegenda que, en una època en què la pesta era un dels grans temors de la gent, n’hi va haver un brot que afectà els habitants de l’Argenteria i que el govern de la ciutat no va dubtar a tancar el carrer a banda i banda per evitar el contagi. La gent mig malalta, trista i avorrida va veure, un bon dia, com un noi vestit com una mena d’arlequí, saltava de balcó en balcó i feia piruetes pel carrer, que provocaven les rialles de grans i petits. Era el Tarlà, uns diuen que venia de França i d’altres que era un veí del mateix carrer que es disfressava cada dia, fins a acabar la quarantena. Sigui com sigui i en agraïment a qui va aconseguir que aquells dies fossin menys durs, la ciutat de Girona li va dedicar un ninot que, abans de penjar-lo, passejaven amb un carretó. Una vegada els va caure i se li va trencar el nas i durant un temps l’anomenaren el xato fins que en van fer un de nou, que també passegen acompanyat de músics i capgrossos.

Text, Margarita Alburnà Marco

Deixa una resposta