diumenge 9 agost 2020

Bernat I de Besalú, el comte Tallaferro

El comte Bernat I, el cavaller més famós de Besalú, passà a la història amb el sobrenom de Bernat Tallaferro pel fet d’haver lluitat fermament contra els sarraïns amb una espasa tan ben feta i tan forta que es deia que venia del cel i fins i tot podia tallar el ferro.

Aquesta espasa diu la llegenda que provenia del guerrer cristià Otger, que al seu torn l’havia rebuda del mateix sant Jordi. Otger havia mort als braços de sant Guillem, a qui va recomanar que només cedís l’espasa a un cavaller digne del seu ús. Aquest fou Bernat I de Besalú, a qui sant Guillem lliura l’espasa en el moment que els sarraïns desembarquen a Elna.

Bernat de Besalú, que participà amb aquesta espasa en diverses batalles contra els sarraïns, fou un home de caràcter enèrgic i un bon polític i militar. Durant vint anys sobirà del comtat de Besalú, aconseguí la creació d’un nou bisbat a les seves terres i viatjà tres vegades a Roma. La seva fama va fer que Jacint Verdaguer el convertís en un dels protagonistes del poema èpic Canigó (1886).

Malauradament, morí negat en el Roine quan anava a Provença a casar el seu hereu; era el 1020, ara fa mil anys. Fou enterrat, com Guifré el Pelós, al monestir de Santa Maria de Ripoll.

 

Deixa una resposta